DEP1: Estratègies TIC per a l'educació primària

Avui en dia la incorporació de les càmeres de fotografia digital ha modificat la percepció del que ha de ser la fotografia a l’aula. Ja fa temps que la fotografia analògica hi és present, però s’obren noves possibilitats. Amb les càmeres digitals podem fer moltes més fotografies. Ens estalvia la feina de rebel·lar. No és necessari esperar per a saber com queden, ho veiem de seguida. És un sistema més econòmic perquè només imprimim les que ens són útils o no ens fa falta imprimir perquè les podem treballar a través de la pantalla de l’ordinador o del projector.

La seva facilitat d’ús fa que no necessitem grans coneixements de fotografia per a fer fotos i els mateixos alumnes des de ben petits poden fotografiar fets quotidians de l’aula, treballs específics o festes escolars. Molts alumnes ni tan sols coneixen les càmeres analògiques, creixen en el món digital, per a ells “natural”. Un nen de dos anys d’edat, després de fer-li una foto ja demana veure la càmera per saber com ha quedat.

El repte ara ja no és saber fer fotos, sinó saber-les fer bé. L’opció Mode Automàtic de les càmeres treu complicació (i part de diversió alhora) de controlar la velocitat d’obturació, la profunditat de camp, l’obertura de diafragma... És divertit anar jugant amb les diferents opcions, però se’n pot prescindir. Per a aprofundir, podeu mirar els cursos de fotografia La fotografia a l'aula i La fotografia com a recurs didàctic i llegir les instruccions de la càmera, encara que hi trobeu frases tan pedagògiques com: tingueu la càmera allunyada dels nens.

La tecnologia no ha igualat encara la complexa percepció de l’ull humà. Per això no fem mai la foto perfecta, encara que la veiem. El resultat no és matemàtic, cal fer proves, repetir una foto variant algun element per veure com afecta a la imatge. Depèn també del model de càmera. És interessant transmetre una finalitat estètica i artística i analitzar les fotos en grup per tal de generar coneixement. Els següents consells no busquen fer la típica classificació, sinó una breu guia per encarar la composició sense grans dificultats. I les normes serveixen per a saltar-les alguna vegada.

1. L’enfoc: quan premeu el disparador fins a mitja posició, la llumeta de la part superior de la pantalla parpelleja fins que ha enfocat (ja estarà enfocat quan deixa de parpellejar). En aquest moment, acabeu d’enfonsar el disparador i feu la foto. Sembla molt fàcil, però l’error més comú és que la imatge surt borrosa perquè no s’espera prou temps a que enfoqui. També passa perquè la càmera es mou al disparar. Si no teniu el pols molt ferm podeu utilitzar una superfície de suport o bé un trípode. Heu de respectar la distància mínima d’enfocament que té cada càmera. Podeu enganyar la càmera enfocant a un punt i disparant a un altre, diferenciant així zones enfocades i zones desenfocades.

A la fotografia de la dreta s’ha enfocat prèviament a l’arbre (no hi ha retoc).

2. L’enquadrament: És important per tal de saber quina informació hi ha dins de la fotografia i quina deixem a fora. Posteriorment, però, la podrem retallar, també en mides no estàndards i en contorns irregulars. L’enquadrament pot ser simètric, central o no. Si inclou massa elements no focalitza l’atenció en el que ens interessa. Alhora de fer fotos a persones s’ha d’evitar l’efecte peus tallats, o feu la persona sencera o talleu més amunt. Fer-la horitzontal o vertical dóna dues expressions diferents, podeu provar de les dues maneres.

Horitzontal i vertical, amb presència de banc o d’ombres.

3. La regla dels terços: Aquesta norma indica que en la interseccions dels punts resultants de dividir una imatge en terços és on hauria d’haver la informació important de la foto (punts 1, 2, 3 o 4). Si el subjecte principal està ubicat en un punt de força de la imatge (per exemple, el punt 3) l’objecte secundari, en cas de ser-hi, hauria d’estar ubicat en el punt oposat diagonalment (en l’exemple indicat seria el punt 2). Podeu crear atenció i tensió posant èmfasi en una part o altra i buscar l’harmonia de la combinació dels elements d’interès.

Un nen l’hi pren la pilota a un altre.

4. La posició de l’horitzó: En el cas d’un paisatge la posició de l’horitzó determinarà on es dóna més importància, si al cel, la terra, el mar...

5. Canviar de punt de vista: Moveu-vos abans de fer la foto, apropeu-vos, ajupiu-vos o alceu-vos sobre una cadira. Modifiqueu l’angle de visió, natural, els picats (des de dalt) i els contra picats (des d’abaix). En cas de fer fotos a persones és bo posar-se a l’alçada dels seus ulls per evitar efectes desagradables.

El mateix objecte (bola i arcs concèntrics) des de dos punts de vista diferents

Picats i contrapicats amb diferents angulacions

6. Els plans: depenent del pla la informació obtinguda és diferent. Seguint la classificació nascuda en el cinema en relació a la figura humana i la seva proximitat a la càmera, diferenciem entre plans:

• descriptius (gran pla general, pla general i pla de conjunt).
• narratius (pla sencer, pla tres quarts o americà i pla mig).
• expressius (primer pla, primeríssim pla i pla de detall).

gran pla general (descriptiu)

pla mig (narratiu)

primeríssim pla (expressiu)

7. El moviment: el moviment de la càmera afavoreix que la foto quedi moguda. És diferent el moviment de la càmera, del moviment de l’objecte que és fotografiat. Si l’objecte es mou pot generar efectes curiosos, sobretot si es mouen fonts de llum.

8. L’efecte del flash: fa variar la mesura automàtica de la llum que capta la càmera. Proveu de fer la mateixa foto amb flash i sense a veure si noteu diferència.

9. La llum, els reflexos, les ombres i els contrallums: jugant amb llum suau, forta... podem crear efectes agradables estèticament. La llum natural sol ser la que queda més bé, per tant, millor espais oberts amb claror natural. També podeu utilitzar filtres de colors per alterar el to de la imatge.

Reflexos interessants

Contrallums i ombres

10. Captar elements curiosos: els ulls sempre oberts i la càmera a prop per adonar-vos de la presència d’aquests elements poc usuals com les proporcions, l’originalitat, els trucs d’imatge, determinades formes... El factor sort hi intervé, però s’ha de buscar!

Fi

Les fotografies en el centre escolar i a l’aula les poden fer els docents i els alumnes, si se’ls ajuda en un inici. Tindran com a referència el model que ofereix el docent. Cal recordar, en tots els casos, que les fotografies de persones és adequat fer-les a l’alçada dels ulls de qui és fotografiat.

Fotos que fem de situacions habituals:

• Festes, festivals i celebracions.
• Excursions i sortides pedagògiques.
• Objectes de classe i murals.
• Racons de l’edifici.
• Del barri.
• Alumnes.
• Rutines.
• Jocs al pati.
• ...

És aconsellable trobar un sistema pràctic i consensuat amb els altres docents per tal de gestionar les fotografies en carpetes i subcarpetes que permetin una ràpida localització quan sigui necessari. Podeu fer un fons comú amb carpetes classificades per dates i temes, així només cal copiar-les quan les voleu utilitzar o difondre.

D’altra banda, Internet és una font inesgotable d’imatges. Podeu visualitzar fotografies d’altres tipus des d’aquestes localitzacions:

• Banc de sons i imatges del CNICE, que té un cercador incorporat: http://recursos.cnice.mec.es/bancoimagenes4/ d’ús educatiu lliure.
• Les col·leccions en xarxa (en fase de proves): http://www.edu365.cat/collex
• Agència de reporters Magnum: http://inmotion.magnumphotos.com/
• Fotografies professionals: http://www.morguefile.com/
• Fotografies lliures a: http://www.sxc.hu/
• D’arreu del món: http://www.trekearth.com/
• Recull de fotos de núvols classificades per categories, dins la Photo Gallery (la galeria de fotografies) és molt interessant l’apartat de núvols que interpretem que representen objectes, Clouds that look like things: http://www.cloudappreciationsociety.org/

Cal ser flexibles en la preparació de les activitats i adaptar-se als interessos i idees dels alumnes, incloent aquells coneixements que porten de fora de l’escola. Molts poden portar fotos fetes amb càmeres pròpies, i des del mòbil els més grans. Això no vol dir que es deixi de banda el treball d’aspectes formals i continguts escolars.

Possibles activitats a fer amb fotografies:

• Racó de fotografia: amb càmera i ordinador per a fer retocs.
• Àlbum de fotos de la vida de la classe. Pot ser en format digital també.
• Relacionar fotos i peus de fotos, inventar-ne de nous.
• Retallar anuncis amb fotografia de la premsa escrita i crear un eslògan.
• Fer collages i composicions amb diferents tècniques.
• Fer trencaclosques, endevinalles, cal·ligrames, sopa de lletres... a partir d’imatges.
• Realitzar animacions, còmics, utilitzar les bafarades i expressions facials.
• Construir paraules amb fotos de lletres captades a l’aula i fora d’ella.
• Escanejar una foto pròpia de fa uns anys, comparar-la amb l’actualitat i fer una presentació on expliqui els seus moments vitals importants.
• Fer de reporters i convertir-se en fotoperiodistes.
• La fotografia per sí mateixa i el llenguatge audiovisual. Podem seguir l’esquema dels consells.
• Fer les activitats Juga amb les imatges que giren a l’entorn de l’enquadrament, l’escala, el camp visual, el punt de vista, els fragments, les ombres i el moviment.
• Reproduir un procés d’ensenyament-aprenentatge i ajudar a la seva memorització. Per exemple recollir en fotos com es fa el procés d’una suma.
• ...

La fotografia és una eina per ajudar a assolir aprenentatges significatius, donar valor i reforçar les diferents àrees del coneixement que treballem. Afavoreix el treball interdisciplinar.

• Exemple 1. Educació musical: els instruments agrupats per famílies (corda, vent, percussió... ), els materials dels que estan fets i la relació entre l’instrument i el seu so realitzat.

Fotos fetes per alumnes de cicle mitjà del CEIP Pere Vila.

Instruments fets de fusta i Instruments fets de metall

Instruments que tenen membrana i Relació de so i instrument

• Exemple 2. Matemàtiques i geometria: estudi de figures geomètriques, relacions, equivalències, simetries... en la vida quotidiana per veure que les matemàtiques estan presents en la nostra realitat.

Fotos fetes per alumnes de cicle superior del CEIP Pegaso, titulades per ells mateixos.

Estrella angular i Caiguda simètrica

Esfera atrapada i Finestra hexagonal

• Exemple 3. Medi natural, social i cultural: estudi d’una plaça prop del centre escolar: ubicació, forma, usos, seguretat, vegetació, animals...

Fotos fetes per alumnes de cicle superior del CEIP Emili Juncadella.

• Exemple 4. Llenguatge audiovisual, educació emocional i educació artística. Treball elaborat per alumnes de cicle inicial del CEIP Pere Vila per conèixer el propi cos, les seves parts, les similituds i diferències de la pròpia persona respecte els altres i les dades d’identificació personal que configuren la identitat. Veuen els processos de canvi i transformació del propi cos i com poden simular aquest pas amb la fotografia en blanc i negre. Aprenen la diferència entre retrat i autoretrat i els fan amb diferents tècniques:

fotos d’arxiu de quan va arribar a l’escola:

amb càmera digital amb efecte blanc i negre:

autoretrat amb càmera digital amb pantalla que es gira:

amb escàner un dibuix autoretrat a mà alçada:

de retoc fotogràfic pintant amb les eines de dibuix digital:

Als centres teniu programes com el el Gimp o el Paint Shop Pro que són útils per a fer el retoc digital de les fotografies quan és necessari, però cal una mica d’habilitat en el seu ús. Estan sortint noves eines més intuïtives i ràpides per a fer processos iguals o similars. Amb connexió a Internet podeu editar des de www.picnik.com on no fa falta ni instal·lar el programa, es fa el retoc en línia. Altres eines de tractament digital es poden trobar als materials: Eines de tractament digital i el curs Aprofitament de la imatge fixa digital

Per a un ús amb una mica més de prestacions podeu utilitzar el Picasa, que és un programa de Google Inc que podem trobar a http://picasa.google.es/ La instal·lació no presenta dificultats. Podeu triar l’idioma. Si us cal més informació podeu consultar la Jornada Tècnica d’audiovisuals.

El programa permet fer presentacions, fer CDs de reculls i fer àlbums web, però ens centrem en les senzilles opcions de retoc que té que són àgils i intuïtives. Quan iniciem el Picasa busca automàticament les fotografies i pel·lícules que hi ha a l’ordinador, deixeu-li un temps per a fer aquesta operació. Quan ha acabat veureu les carpetes amb les imatges. Per obrir l’editor feu doble clic a la foto que voleu tractar. El menú d’edició té tres pestanyes: Arreglos básicos, Perfeccionamento i Efectos.

La primera pestanya permet retallar, torçar, treure l’efecte d’ulls vermells, provar l’opció tindré sort que fa unes modificacions automàtiques, contrast, color i brillantor.

La segona pestanya ajuda a modificar la llum de fons, els punts destacats, les ombres, la temperatura del color i el color neutre.

L’última pestanya té dotze efectes: millorar nitidesa, sèpia, blanc i negre, més calidesa, gra de pel·lícula, to, saturació, desenfocar, boira, filtrat blanc i negre, blanc i negre parcial i to graduat.

Podeu provar totes les opcions per veure com modifica la imatge. Si no us agrada teniu l’opció de tornar endarrere i desfer els canvis. Per guardar la imatge com un nou arxiu utilitzeu el botó Exportar de la part inferior dreta que permet modificar el nom i mida.

La realització d’un taller pot ser la manera d’introduir a l’aula els nous mitjans audiovisuals, de manera que queden després com a eines incorporades a la tasca diària.

L’experiència del taller Allò que + m’estimo al CEIP Floresta consta de sis sessions. Els i les alumnes aprenen a utilitzar la càmera fotogràfica digital, l’escàner, Internet i programes informàtics de tractament de la imatge. El procés d’elaboració comença al capturar una imatge que estimen. Hi ha qui escull objectes, fotos o dibuixos que captura a través de l’escàner, hi ha qui prefereix fotografiar-se directament i també hi ha qui busca idees per Internet. Fotos de quan eren petits o objectes que els han regalat són materials que ajuden a identificar-se i a involucrar-se amb el treball que fan. A continuació tracten la imatge amb diferents tècniques amb programes d’edició fotogràfica.

Una cop tenen la imatge final, fan la transició amb l’Animation Shop i hi afegeixen un breu text per contextualitzar-la i penjar-la al web del centre. El fet de compartir el treball exposant-lo al web permet que més gent el conegui i que els seus autors i autores se sentin orgullosos i orgulloses del treball que han fet. Té un caràcter interdisciplinar perquè treballa el llenguatge verbal, visual, plàstic, simbòlic, els models geomètrics, les eines de capturadors, el tractament de la informació i la comunicació, els processadors d’imatges, els generadors de fotogrames... També treballa l’educació en valors, l’autoestima, el respecte al treball propi i dels companys i companyes amb esperit de curiositat, recerca i experimentació.