DEP1: Estratègies TIC per a l'educació primària

A la Prehistòria els nostres avantpassats ja dibuixaven a les coves, però mai cap societat com l’actual ha generat tantes imatges. Vivim envoltats de diferents i nombrosos tipus d’estímuls visuals. Els alumnes tenen molta experiència en aquest camp.

Les TIC (Tecnologies de la Informació i de la Comunicació) són justament eines i recursos que permeten gestionar informació i comunicar-la. Així, la imatge n’és un pilar imprescindible perquè ajuda a entendre, a expressar informació i a transmetre-la. Podem veure la imatge com a font d’informació, eina d’aprenentatge, com a objecte d’estudi i com a mitjà d’expressió.

Els docents ensenyem a llegir (analitzar i entendre) imatges i a escriure (manipular i crear) imatges en diferents mitjans. La imatge la podem imprimir, enviar, manipular, presentar, guardar... La imatge esdevé un recurs imprescindible per a entendre textos, llibres, auques, enciclopèdies, diapositives, dossiers, gràfics, murals... És bo donar la informació en diferents formats per tal de facilitar l’adquisició de coneixements. Per al nouvingut, la imatge esdevé un recurs indispensable en el seu aprenentatge.

Fixeu-vos en la fotografia. En quin color està el semàfor? Plou? Fa fred? Quina sensació transmet? On va el senyor? El cotxe és el protagonista? Sabem a quina població està? Per què es fa aquesta fotografia? Hi ha qui assegura que el senyor de la fotografia és un policia d’incògnit que vigila el conductor del cotxe que es salta un semàfor en vermell perquè pot haver atracat un banc. En canvi, algú identifica el senyor com el lladre d’un banc que porta el botí a l’esquena i dissimula, mentre que el cotxe és de la policia i salta el semàfor per tal d’arrestar-lo. Veieu com els elements senyor, cotxe, semàfor, motxilla i paraigua prenen diferents graus de protagonisme i significat.

A nivell general, es pot afirmar que llegir i escriure són construccions culturals, socials i temporals, per això, de la mateixa manera que en un text, a cada imatge existeix:

• L’autor: el qual es pot proposar un objectiu o una intencionalitat.
• El discurs: dependrà en part del gènere que utilitzi.
• El receptor: el qual en farà les seves interpretacions subjectives.
• El context: ajuda a ubicar i a entendre les situacions.

A nivell de contingut es pot buscar significats i elaborar diferents hipòtesis per explicar una imatge. I això ho es fa de manera conscient o inconscient. En canvi, a nivell formal es pot identificar elements com l’espai, el punt, la línia, el pla, el contorn, la textura, el color, el volum, el llenguatge audiovisual, les tècniques utilitzades... La lectura d’imatges la podem introduir a partir de les il·lusions òptiques i la seva percepció. Mireu http://educacionplastica.net/ilusiones.htm a la part de la dreta permet jugar amb la il·lusió per veure com es crea.

Fer el procés de classificació amb diferents criteris, les lectures i les reflexions que generen és un bon exercici a l’aula. Podeu aplicar diferents tipus de classificacions d’imatges, per exemple, per la seva relació amb la realitat (representativa, simbòlica, estètica...). O bé per temes, per idees, segons l’objecte principal (figures humanes, objectes, edificis, natura...), segons la seva funció...

Teniu al vostre abast molts mitjans per a la creació d’imatges. Els ordinadors permeten treballar diferents programes informàtics de dibuix digital, de retoc fotogràfic, i disposeu també d’escàner i de les càmeres de fotografia i vídeo.

Un possible esquema a seguir per a fer un bon treball creatiu és:

1. Observació directa o indirecta, donant la informació que creiem oportuna.
2. Experimentació, reflexió i anàlisi en l’entorn d’allò que voldrem crear.
3. Creació, lectura, i exposició de les creacions.

És bo valorar un seguit de variables en els treballs a l’entorn de la imatge:

• Partir dels interessos, idees i sentiments propis i quotidians dels alumnes.
• Adequar-nos als seus coneixements previs i atendre a la diversitat.
• Al voltant d’un objectiu, un tema, un projecte d’aula o un de telemàtic.
• Fomentar la consciència corporal, la identitat personal, la socialització i el respecte a les diferencies.
• Donar espais i disponibilitat per a l’experimentació i manipulació lliure.
• Alternar treball autònom i cooperatiu.
• Generar aprenentatges significatius i interdisciplinars que ens ajudin a esdevenir persones participatives, conscients i crítiques.

El poder d’atracció de la imatge és àmpliament aprofitat pels mitjans de comunicació. Simplificant, la tendència és que la televisió fa espectacle per tal de consolidar audiències, la publicitat cerca la identificació amb el producte per a crear clients... en definitiva, es busquen consumidors, també a través d’Internet i de les diferents pantalles com el mòbil o la videoconsola. Els mitjans de comunicació de masses transmeten uns valors i estereotips que no són neutrals, com la bellesa, la joventut, el poder dels diners, el triomf, la competència o la violència.

L’educació en comunicació audiovisual proposa fer conscients als alumnes de com funcionen aquests mecanismes per tal que cadascú pugui ser un consumidor autònom i crític. Considera necessari conèixer els processos de construcció de la realitat mediatitzada, consolidant una reflexió crítica, aprenent a mirar per poder fer una altra educació en valors, on s’aprengui a fer, a aprendre i a ser.