El concepte de CMS
L’acrònim anglès CMS (Content Management System) significa sistema de gestió de continguts i fa referència a una aplicació web on els usuaris poden introduir informació (continguts) en funció del seu rol i sense necessitat de tenir coneixements de programació.
Les expressions sistemes de gestió de continguts i CMS s’utilitzen com a sinònimes. L’acrònim SGC té un ús molt minoritari i les sigles de la versió anglesa es fan servir de manera habitual en tots els àmbits.
Tradicionalment, les pàgines web eren creades per especialistes en programació en HTML i algunes tecnologies lligades a aquest llenguatge, com són el javascript o les animacions flash. El motiu d’això és que els continguts i la manera com es mostraven (la presentació) es construïen conjuntament.
Posteriorment, l’aparició del llenguatge XHTML (versió més actual de l’HTML) combinat amb el fulls d’estil CSS va portar a un paradigma nou: la separació del contingut i la presentació. Gràcies a una correcta programació de les pàgines, és possible modificar totalment l’aparença d’un conjunt gran de pàgines web editant un únic fitxer: el full d’estils.
Avui en dia aquest paradigma és totalment vigent, però presenta un inconvenient: els canvis els segueixen havent de fer persones amb coneixements de programació web. El motiu és que es tracta del que és coneix com a pàgines web estàtiques.
Les pàgines estàtiques són codi HTML o XHTML i es construeixen o bé programant directament en aquests llenguatges, o bé utilitzant algun programa d’edició web com l’NVU o el Dreamweaver. Una vegada acabades, s’han de pujar via FTP a un servidor d’Internet, des d’on els usuaris hi poden accedir.
Per superar aquestes i d’altres limitacions varen aparèixer els llenguatges de servidor, que fan possible l’existència d’un concepte nou: les pàgines web dinàmiques.
Les pàgines dinàmiques es construeixen cada vegada que un usuari/ària les visualitza, no existeixen prèviament. Els programadors no creen pàgines web, sinó que fan servir un llenguatge de servidor (PHP, ASP, JSP, ...) per escriure les instruccions que crearan la pàgina cada cop que algú la visiti.
Habitualment, les pàgines dinàmiques es recolzen en bases de dades per desar les dades dels usuaris, circumstància que incrementa la complexitat, però que proporciona flexibilitat i potència a les aplicacions web.
Els llenguatges de servidor introdueixen “intel·ligència” en el món de les pàgines web. Gràcies a ells, els continguts i l’estètica poden variar sense la intervenció de cap programador/a. I el que és més important: obre les portes als CMS, aplicacions web de gran complexitat on els continguts i l’estètica poden variar en funció de qui visiti la pàgina i en quin moment ho faci.
Els CMS fan possible la creació de continguts per a Internet d’una manera similar a com es treballa amb eines ofimàtiques, sense necessitat de tenir coneixements tècnics. Així mateix, la seva versatilitat permet la implementació d’entorns molt variats: intranets, bitàcoles, portals de notícies, fòrums, galeries multimèdia...
El PostNuke
Existeixen una gran quantitat de CMS. Alguns estan molt especialitzats i esdevenen galeries multimèdia, fòrums, etc., mentre que d’altres tenen un caràcter general i fan servir un sistema de mòduls per dotar-se de funcionalitats.
El PostNuke és un CMS de caràcter general. Incorpora diverses funcionalitats de sèrie com les notícies, el sistema multilingüe, les enquestes, etc., però la seva vertadera potència es posa de manifest en afegir-hi mòduls addicionals que li permeten utilitzar quaderns virtuals, activitats jclic, agendes, fòrums, etc.
Al voltant del PostNuke s’ha creat una comunitat virtual molt activa, tant d’usuaris com de desenvolupadors, que l’està fent millorar a bon ritme. Actualment, aquest CMS és considerat un dels més segurs i estables i té molt bones perspectives de futur. Durant l’any 2007 apareixerà la versió 0.8 que aportarà moltes novetats i millores i serà, sense dubte, un dels millors CMS de caràcter general del moment.
Entre les característiques més rellevants del PostNuke es troben la seva llicència lliure (GNU/GPL), la seva API interna (d’interès pels programadors), la seva estructura modular, el seu sistema d’entorns visuals i la seva seguretat i estabilitat.
