D111: Iniciació a la Linkat

Perquè dos o més ordinadors puguin intercanviar informació, han de seguir una sèrie de regles de comunicació anomenades protocols. El conjunt de protocols més estès actualment s’anomena TCP/IP (Transmission Control Protocol/Internet Protocol) i permet la connexió entre els diferents ordinadors d’una xarxa i també la connexió amb Internet.

La configuració de la xarxa ve determinada pel dispositiu que utilitzeu per connectar-vos-hi.

En aquest punt, es mostra com configurar dos tipus de dispositius de xarxa:

• Ethernet: És la tecnologia més popular que permet l’intercanvi d’informació entre dispositius utilitzant cables.
• Wireless: És la tecnologia més popular que permet l’intercanvi d’informació entre dispositius sense utilitzar cables.

La targeta de xarxa es configura utilitzant l’aplicació Sistema / Administració del sistema. Si no sou l’usuari root, el sistema us demanarà la contrasenya d’aquest usuari.

A continuació, a la finestra Centre de Control de Yast2, trieu l’opció Dispositius de xarxa / Targeta de xarxa.

L’ordinador detectarà les targetes de xarxa i provarà de configurar-les automàticament. Seguidament, us mostrarà un quadre de diàleg de configuració de xarxa dividit en dues parts:

• Targetes de xarxa que s’han de configurar: Des d’aquest quadre, podeu afegir targetes de xarxa noves.

• Dispositius que ja s’han configurat: Des d’aquest quadre, podeu configurar els paràmetres de les targetes de xarxa.

Si la targeta de xarxa ha estat detectada correctament durant el procediment d’arrencada, però no s’ha pogut configurar automàticament, es llistarà amb el seu nom. Si no ha pogut ser detectada o bé heu afegit una targeta Ethernet nova a l’ordinador, podeu configurar-la manualment triant l’opció Una altra (no detectat) i prémer el botó Configura.

Entrareu en una finestra anomenada Configuració manual de la targeta de xarxa on caldrà especificar alguns paràmetres.

En general, no es recomana canviar els paràmetres de nom, ja que YaST suggereix, en la majoria dels casos, noms adequats.

• Tipus de dispositiu: Trieu, de la llista desplegable, la tecnologia que utilitza la targeta (Ethernet, Wireless...).

• Nom de la configuració: YaST suggerirà un nom adequat per a aquest paràmetre.

• Nom de la configuració de maquinari: Nom de l’arxiu on es desarà la configuració de maquinari de la targeta de xarxa. L’arxiu es desarà a /etc/sysconfig/hardware/ i YaST li afegirà el prefix hwcfg-. YaST suggerirà un nom adequat per a aquest paràmetre.

• Nom del mòdul: Nom del mòdul del nucli que controla la targeta. Yast suggerirà un nom adequat per a aquest paràmetre.

• PCMCIA o USB : Si es tracta d’una targeta de xarxa amb connexió PCMCIA o USB, activeu les caselles corresponents.

• Seleccioneu-ne un de la llista: Si la targeta no és PCMCIA ni USB, podeu triar-ne una d’una llista desplegable. YaST seleccionarà automàticament el mòdul adequat per al funcionament correcte de la targeta.

En el cas de triar una targeta Ethernet, caldrà triar el model de la targeta.

En el cas de triar una targeta sense fils (wireless), caldrà triar el tipus de xipset, és a dir, la marca i model dels xips, que porta incorporat. Si el desconeixeu, podeu cercar-lo a la pàgina del fabricant o bé a l’adreça: http://www.linux-wlan.org/docs/wlan_adapters.html.gz

Una xarxa sense fils o wireless o Wi-Fi permet comunicar diferents dispositius a través de l’espectre de radio freqüencies, sense utilitzar cables, de manera semblant al funcionament dels telèfons mòbils. D’aquesta manera, els usuaris tenen més mobilitat a l’hora de connectar-se a la xarxa. L’abaratiment dels dispositius ha fet que aquest tipus de xarxa s’hagi popularitzat els darrers anys.

La taula següent resumeix les característiques tècniques de les implementacions més utilitzades del protocol IEEE 802.11 que gestiona aquest tipus de xarxes:

Els dispositius 802.11 són compatibles amb versions anteriors del protocol, és a dir, un dispositiu 802.11g pot treballar amb el protocol 802.11b, però no a l’inrevés.

Actualment, es venen targetes 802.11n quan encara no està aprovat l’estàndard, això significa que poden no ser compatibles amb l’estàndard definitiu.

El protocol 802.11 divideix la banda de transmissió de 2.4 GHz en 14 bandes superposades anomenades canals. A Europa, només és legal emetre en els canals de l’1 al 13. Perquè dos dispositius es puguin comunicar, han d’estar en una mateixa xarxa en un mateix mateix canal. Es recomana utilitzar un canal diferent per a cada cada xarxa i tan allunyat com sigui possible. Per exemple, tres xarxes diferents haurien d’estar als canals 1,7 i 13. Tot i això, els canals poden crear interferències entre ells, per exemple: si un emissor potent en el canal 1 està molt a prop d’un emissor poc potent en el canal 6.

La qualitat del senyal d’una xarxa sense fils depèn, en gran mesura, de la ubicació física dels elements de comunicació. Per ubicar aquests elements, és recomanable fer proves (per exemple, amb una PDA amb connexió sense fils) de la relació entre senyal i soroll (SNR) i corregir la ubicació dels dispositius, de manera que el SNR sigui un valor acceptable. Per exemple, podeu definir un SNR major que 15 com a un valor acceptable.

La topologia de la xarxa defineix com es connecten els diferents dispositius. Les topologies més utilitzades són les següents:

• Ad-hoc: En aquest mode, els dispositius de la xarxa sense fils poden comunicar-se directament entre ells.

• Gestionat: En aquest mode, els dispositius de la xarxa sense fils es comuniquen a través d’un punt d’accés, que sol ser un router (encaminador).

• Mestre: En aquest mode, els dispositius sense fils es comuniquen a través de la nostra targeta de xarxa, que actua de punt d’accés.

Les xarxes sense fils es diferencien a través d’un nom anomenat ESSID de fins a 32 caràcters alfanumèrics.

Les xarxes sense fils emeten en un medi difícilment controlable en el qual qualsevol usuari/ària hi pot accedir. Per evitar connexions indesitjables, es recomana encriptar la informació. El sistema WEP, acrònim de Wired Equivalent Privacy, és un sistema de codificació simple de trànsit de les xarxes sense fils. La longitud de la clau WEP pot ser de 64 o de 128 bits. El maquinari antic no suporta WEP de 128 bits. L’encriptació WEP és un sistema poc segur i fàcilment desxifrable.

Abans de configurar la xarxa sense fils, ompliu la taula següent. D’aquesta manera, assegurareu les respostes a les preguntes que us farà YaST.

Mode de funcionament del dispositiu (trieu-ne un):

• Ad-hoc: Trieu aquesta opció si voleu connectar dispositius sense utilitzar un router.
• Gestionat: Trieu aquesta opció si us connecteu mitjançant un router sense fils.
• Mestre: Trieu aquesta opció si esteu configurant la targeta com un punt d’accés.

Xipset:

• Cisco Aironet
• Lucent Orinoco
• PCI directe
• PCI PLX9052
• Prism II: Aquesta opció és la més habitual. Consulteu, però, la documentació de la vostra targeta.

Nom de l’ESID (fins a 32 caràcters):

Longitud de la clau (trieu-ne un):

• 64 bits (només per a dispositius antics)
• 128 bits

Clau d’encriptació:

• Si la longitud de la clau és de 64 bits, trieu 5 caràcters o bé 10 dígits hexadecimals.
• Si la longitud de la clau és de 128 bits, trieu entre 6 i 13 caràcters o bé 26 dígits hexadecimals.

Mode de funcionament: Especifiqueu si la targeta funciona en mode Ad-hoc, Gestionat o Mestre.

Nom de la xarxa: Especifiqueu l’ESSID de la targeta.

Tipus d’entrada de la clau: Definiu en quin dels formats següents especificareu la clau.

• Contrasenya: Qualsevol combinació de lletres, números o símbols.
• ASCII: Caràcters de la taula ASCII. No es permeten accents, dièresis, etc.
• Hexadecimal: Utilitzeu només números hexadecimals, és a dir, del 0 al 9 i de la A fins a la F.

Des d’aquí, podeu definir paràmetres de configuració addicionals (normalment no són necessaris).

• Canal: Si voleu fer servir la vostra targeta LAN sense fils en mode mestre o ad-hoc, definiu en aquest punt el canal que cal que utilitzi la targeta. No cal fer aquest pas en el mode gestionat.

• Velocitat de bits: L’opció predeterminada és la més ràpida.

• Punt d’accés: Si teniu més d’un punt d’accés, podeu introduir l’adreça MAC d’aquell al qual voleu connectar-vos.

• Utilitza la gestió de l’energia: Habilita l’estalvi d’energia. Recomanable per a portàtils.

En aquesta finestra, podeu especificar les claus WEP que voleu fer servir per codificar les dades abans que es transmetin. Podeu tenir un màxim de quatre claus, encara que només se n’utilitzarà una (la predeterminada) per codificar les dades. La resta de claus es poden utilitzar per desxifrar dades. Normalment, només teniu una clau.

Longitud de la clau defineix la longitud en bits de les claus WEP. Les longituds possibles són de 64 i 128 bits.

El Mode d’autenticació defineix el comportament de la targeta quan s’utilitzen mètodes de xifratge. Al mode Obert, qualsevol estació pot accedir a la xarxa, sense autenticació prèvia. Al mode de Clau compartida, la clau WEP s’utilitza per a l’autenticació. En el darrer mètode, la clau WEP s’envia sense encriptar abans de l’enviament de dades i, per tant, aquest mètode és més insegur que el mètode Obert.

El protocol TCP/IP (acrònim de Transmission Control Protocol/Internet Protocol) permet connectar diferents ordinadors entre ells. Aquest és el protocol que s’utilitza a Internet.

En aquest punt, es tractarà únicament la versió 4 del protocol perquè és la més utilitzada.

Si teniu un servidor DHCP, com pot ser un router amb aquesta funció, la connexió a la xarxa es configurarà automàticament. En cas contrari, caldrà especificar els valors de connexió des de Sistema / Administració de sistema / Dispositius de xarxa / Targeta de xarxa / Canvia.

Per poder utilitzar el protocol TCP/IP v4, un dispositiu ha de disposar les dades següents:

• Adreça IP: És l’adreça formada per quatre bytes que identifiquen la targeta de xarxa. A les xarxes dels centres educatius, l’adreça de xarxa és de la forma 192.168.0.Y on Y és un valor entre 1 i 254.
• Màsquera: La màsquera està formada per quatre bytes i permet definir xarxes. A les xarxes dels centres educatius, la màsquera és 255.255.255.0
• Porta d’enllaç: És l’adreça del dispositiu que us permet connectar amb una altra xarxa, normalment Internet. A les xarxes dels centres educatius, la porta d’enllaç és 192.168.0.1
• Servidors DNS, acrònim de Domain Name System: És l’adreça IP del servidor que converteix noms d’ordinadors en adreces del protocol TCP/IP. Per exemple, quan us connecteu a http://www.edu365.cat, el servidor DNS us connecta a la seva adreça TCP/IP, en aquest cas: 213.176.161.55 A les xarxes dels centres educatius, hi ha dos servidors DNS: 213.176.161.16 i 213.176.161.18.

Per canviar els paràmetres de xarxa d’un dispositiu, trieu-lo a la finestra anterior i premeu el botó Canvia. A continuació, trieu Configuració de l’adreça estàtica i introduïu l’adreça IP i Màscara de la subxarxa.

Canvieu el Nom de l’ordinador central i servidor de noms:

Canvieu l’Encaminament i premeu D’acord.

Mitjançant el botó Avançat, podeu triar altres paràmetres de xarxa, com assignar dues adreces IP a una única targeta, la unitat de transmissió màxima de la targeta i altres.