Sistemes de fitxers
Cada sistema operatiu emmagatzema la informació dels fitxers en una estructura de dades. Sovint, cada sistema operatiu utilitza el seu sistema propi de fitxers que només ell pot llegir o escriure. Sistemes de fitxers en Microsoft Windows
Els sistemes de fitxers més habituals en Windows són:
- FAT32, acrònim de File Allocation Table: Utilitzat en Windows 95 OSR2 o superior.
- NTFS, acrònim de New Technology File System: Utilitzat en Windows NT, XP, 2000 o superior.
Actualment, Linux pot escriure i llegir sobre qualsevol sistema d’arxius FAT32, a través del qual tindrem accés complet a les dades de les particions Windows contingudes al nostre disc dur. Amb tot, si la partició de Windows està formatada amb NTFS, només permetrà llegir les dades, no pas modificar-les ni gravar-ne de noves. Malgrat això, hi ha projectes, com el de Jan Kratochvil anomenat Captive, que permeten, i sembla que amb força èxit, llegir i desar dades en particions NTFS per recuperar-les posteriorment amb un sistema Windows 2000 o XP. Podeu fer un cop d’ull a la pàgina oficial del projecte: Captive
Sistemes de fitxers en Linux
Els sistemes de fitxer més habituals en Linux són:
- Per a dades: Ext3FS i ReiserFS. Les diferències principals entre els dos sistemes es basen en l’estabilitat, el temps de rearrencada després d’una caiguda del sistema i la possibilitat de pèrdua de dades. Tots dos són del tipus Journaling Filesystem. Un sistema d’arxius d’aquestes característiques es recupera molt ràpidament en cas d’una fallada, perquè els processos d’escriptura són protocol·litzats mentre el sistema és utilitzat. ReiserFS, a més a més, és molt eficaç a l’hora de treballar amb grans quantitats d’arxius petits.
- Per a la memòria virtual: Swap. Linux utilitza aquesta tècnica per emular memòria RAM. Els programes van consumint memòria RAM i, quan aquesta s’exhaureix, Linux trasllada la part dels programes que no necessita al disc dur i allibera RAM per a altres programes. Quan la paret dels programes que és al disc dur es torna a necessitar, Linux la carrega de nou a la RAM. Com que no se sap quanta memòria virtual necessita Linux abans d’instal·lar-se, s’aplica el següent càlcul: destinar el doble de la capacitat de la RAM al sistema de fitxers swap.
Com a sistema d’arxius per a les particions, Linkat utilitzarà per defecte el sistema Ext3FS, tot i que la instal·lació permet canviar-lo pel sistema que desitgem.
