D111: Iniciació a la Linkat

Linkat té tres tipus diferents d’instal·lació, segons les necessitats de l’usuari/ària:

• ordinador autònom
• servidor de centre
• client de centre.

Als centres docents, s’aconsella realitzar una instal·lació com a servidor de centre i configurar cada estació client com a client de centre.

Els servidors de centre proporcionen, entre altres, els serveis següents:

• Gestió centralitzada de les contrasenyes dels usuaris (servidor LDAP).
• Serveis de servidor de pàgines web (servidor HTTP).
• Serveis d’accés a les carpetes personals des de Windows (servidor Samba).

Els clients de centre necessiten que abans s’hagi configurat un servidor de centre. Aquest tipus d’instal·lació té les següents característiques:

• Les carpetes personals dels usuaris s’emmagatzemen al servidor de centre.
• La configuració de la xarxa i altres serveis es configuren automàticament.
• Els usuaris donats d’alta al servidor amb el servei LDAP són reconeguts pels clients de centre.

Una insta·lació dual proveeeix dos sistemes operatius diferents en un mateix ordinador, de manera que l’usuari pot triar quin engegar quan arrenca l’ordinador.

Si teniu instal·lats Windows i Linux, podreu accedir des del sistema Linux als fitxers de la partició Windows (si el sistema d’arxius de Windows és NTFS, hi ha alguna limitació: podreu llegir, però no escriure els fitxers); en canvi, des de Windows, en principi, no es poden veure els fitxers Linux. Aquest text us proposa, com a objectiu, convertir una estació de treball amb Windows en un equip DUAL amb la possibilitat d’escollir en el moment d’arrencar amb quin dels dos sistemes operatius voleu treballar. El disc dur

El disc dur és el dispositiu encarregat d’emmagatzemar informació a l’ordinador de forma persistent, és a dir, la informació hi roman encara que s’apagui l’ordinador.

Normalment, quan s’engega l’ordinador, es realitzen una sèrie de tests (de memòria, detecció de dispositius, etc.) i, a continuació, es carrega en memòria els primers 512 bytes del disc dur, anomenats MBR, acrònim de Master Boot Record. L’MBR conté informació sobre la taula de particions primàries i un programa que engega el sistema operatiu o un programa gestor d’arrencada (com pot ser GRUB) que ens permet triar quin sistema operatiu volem inicialitzar.

La tecnologia del disc dur pot ser:

• IDE, acrònim de Integrated Device Electronics: són els discos durs més utilitzats i barats.
• SCSI, acrònim de Small Computer System Interface: són discos durs d’alt rendiment per a servidors.
• SATA, acrònim de Serial Advanced Technology Attachment: són discos més ràpids que els IDE i menys que els SCSI.

Fer una partició d’un disc dur consisteix a dividir lògicament el disc en diferents zones anomenades particions.

Les particions poden ser dels següents tipus:

• Primàries: Aquelles de les quals té constància el MBR. Per qüestions tècniques, n’hi pot haver un màxim de quatre.
• Esteses: Tipus de partició primària que s’utilitza per a contenir particions lògiques. Sols una partició primària pot ser estesa.
• Lògiques: Particions dins de la partició estesa.

Com a màxim pot haver-hi 15 particions en un disc SCSI disk i 63 en un disc dur IDE.

Linux utilitza la següent nomenclatura per referir-se als discos durs:

		Discs durs IDE:                         Nom en Linux
		Unitat de disc Primària,   IDE 0 (master)    hda
		Unitat de disc Secundària, IDE 0 (esclau)    hdb
		Unitat de disc Primària,   IDE 1 (master)    hdc
		Unitat de disc Secundària, IDE 1 (esclau)    hdd

		Discs Durs SCSI  Nom en Linux
		Disc 1           sda
		Disc 2           sdb
		...

		Discs Durs SATA  Nom en Linux
		Disc 1           sda
		Disc 2           sdb
		...

Addicionalmet, per referir-se a una partició d’un disc dur, s’escriu el nom del disc i un número corresponent a la partició. Un exemple de terminologia de les particions en un disc dur IDE amb la qual ens hem d’anar familiaritzant és el següent:

		/dev/hda: Disc dur IDE com màster en el canal IDE 1. 

		/dev/hda1: Partició primària 1 en /dev/hda 
		/dev/hda2: Partició primària 2 en /dev/hda
		/dev/hda3: Partició primària 3 en /dev/hda 
		/dev/hda4: Partició primària 4 en /dev/hda