D111: Iniciació a la Linkat

Un dels avantatges del Linux és que el seu codi està disponible en Internet i qualsevol persona o empresa amb coneixements de programació pot adaptar-lo a les necessitats pròpies, millorar-lo, traduir-lo o personalitzar-lo. El resultat d’aquest treball s’anomena distribució Linux o distro.

Algunes distribucions són de pagament i ofereixen suport tècnic, com Red Hat o Suse.

Altres distribucions es poden descarregar gratuïtament. Les més conegudes són: Ubuntu, Fedora, Gentoo, Mandriva i Debian.

Les distribucions Linux són el resultat de l’esforç milers de voluntaris en tot el món. Per fer-nos una idea de la feina que suposa crear una distribució, prendrem per exemple la distribució Debian Linux, creada el 1993. La versió 3.1 d’aquesta distribució fou llançada el 2005 i consta de 14 Cds replets de programes. Hi participaren 1.400 voluntaris de tot el món, que han implementat més de 200 milions de línies de codi que generaren més de 15.000 programes.

A banda de les grans distribucions que es desenvolupen arreu del món, la filosofia del programari lliure permet que cada comunitat pugui tenir una distribució adaptada a les seves necessitats concretes. Aquestes distribucions parteixen d’una altra com Debian, Ubuntu, RedHat, Fedora, Suse, etc. i l’adapten incloent-hi les aplicacions i eines destinades a satisfer les necessitats pròpies de cada comunitat.

El cas de la Linkat és la distribució de Linux promoguda pel Departament d’Educació i Universitats de la Generalitat de Catalunya, que està basada en la versió 9.1 de Novell SUSE.

A l’Estat Espanyol existeixen diferents distribucions de Linux orientades a l’educació. Acostumen a ser promogudes per les administracions autonòmiques. Aquestes administracions aporten un capital inicial per tal de promocionar la distribució fins que la comunitat d’usuaris és prou gran i activa com per que s’automantingui. Entre altres, podem destacar les distribucions de la Junta de Extremadura, la d’Andalusia, València, Castilla La Mancha, Comunitat de Madrid. També tenen distribucions a Melilla amb el Melinux, a Euskadi amb Euslinux, i altres que no han arribat a implantar-se satisfactòriament.

Actualment, des del MEC hi ha la tendència a coordinar les distribucions de les diferents comunitats per tal d’evitar la repetició innecessària de tasques.

A Extremadura tenen GNU/LinEx. És un projecte de la Consejería de Educación, Ciencia y Tecnología de la Junta de Extremadura. Es tracta d’una distribució basada en Debian i adaptada per al seu ús en l’àmbit educatiu.

A Andalusia tenen la Guadalinex. També està basada en Debian i promoguda per la Junta de Andalucia. Té en funcionament un seguit de fòrums i entorns wiki amb molta participació per part de la comunitat d’usuaris. A més, també té una distribució no educativa orientada a l’ús personal.

A València s’ha desenvolupat el LliureX. El LliureX és el projecte de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport de la Generalitat Valenciana que té com a objectiu principal la introducció de les noves tecnologies de la informació i la comunicació basades en programari lliure en el sistema educatiu de la Comunitat Valenciana. També està basada en la distribució Debian.

A Madrid MAX representa la] distribució de la Consejería de Educación de la Comunitat de Madrid. En aquest cas l’èmfasi s’ha posat en el progamari destinat a impartir els continguts d’informàtica dels currículums de l’educació no universitària, així com en els entorns que permetin al professorat no especialista l’elaboració, l’ús i la distribució de continguts educatius en format digital.

A Castilla-La Mancha tenen Molinux. En aquest cas la JCCM ha fet una inversió amb uns objectius que van més enllà de l’educació. Pretén oferir un sistema operatiu amb les aplicacions estàndars (processador de textos, full de càlcul, etc.) útil a empreses, individus i comunitat educativa.