Història de Linux i el programari lliure
Als orígens de la informàtica personal, el programari es distribuïa amb el codi font, és a dir, el llistat d’instruccions que constituïen el programa, de manera que qui l’emprava el podia modificar i adaptar a les necessitats pròpies.
Cap al 1980, les empreses d’informàtica, preocupades per la competència, deixen de lliurar el codi font amb el programari i distribueixen els seus productes sota llicències que restringeixen cada vegada més els drets dels usuaris: prohibeixen la modificació i l’estudi del seu codi, patenten qualsevol idea que es pugui utilitzar en un programa (com l’hiperenllaç o la descàrrega de fitxers en una xarxa) i fan signar als programadors acords de confidencialitat sobre el seu treball.
En 1985, el físic Richard M. Stallman perd la feina de programador al laboratori d’intel·ligència artificial del MIT (Massachussets Institute of Technology) per no voler signar un acord de confidencialitat i, preocupat pel caire abusiu de les llicencies de programari, decideix crear l’organització sense ànim de lucre Free Software Foundation (FSF). La FSF es fixa com a objectiu el projecte de crear un clon del sistema operatiu comercial Unix utilitzant sols programari lliure. Aquest projecte s’nomena GNU (GNU is Not Unix).
Per dotar el programari lliure d’un corpus legal, on s’estableixen els drets i deures dels usuaris i desenvolupadors de programari, la FSF desenvolupà la llicència GPL (GNU Public License).
La llicència GPL es pot consultar en anglès a l’adreça gnu.org. També es pot accedir a una traducció no oficial de la llicència a l’adreça gnu.cat.
- Llibertat d’executar el programa en qualsevol lloc, amb qualsevol propòsit i per sempre.
- Llibertat d’estudiar i modificar el programa per adaptar-lo a les necessitats particulars de cadascú, aspecte que exigeix l’accés al codi font.
- Llibertat de distribució de còpies del programa, cobrant o no.
- Llibertat de millora del programa, però amb la condició de fer públiques les millores introduïdes i distrubuir-les sota la llicència GPL, aspecte que exigeix l’accés al codi font.
Un dels èxits d’aquesta llicència rau en aquest últim punt, ja que les millores d’un programa lliure donen com a resultat un altre programa lliure, que pot ser estudiat i, successivament, millorat.
L’èxit del projecte GNU fou immediat i, el 1990, ja s’havien produït sota llicència GPL la major part de les aplicacions que calen perquè un sistema operatiu com UNIX pugui ser utilitzable: editors de textos, compiladors i intèrprets de comandes. Però tots aquests programes sols es podien executar sobre un sistema operatiu comercial UNIX, ja que el projecte GNU no havia desenvolupat el kernel, el nucli del sistema operatiu que gestiona el maquinari i permet executar els programes.
Al 1991, l’estudiant d’Enginyeria Informàtica finlandès, Linus Torvalds, estudiava a la Universitat d’Helsinki el kernel de Minix, un sistema operatiu, obra del professor d’Arquitectura d’ordinadors i Sistemes Operatius, Andrew S. Tanenbau, semblant a UNIX, però per a l’aprenentatge acadèmic. Atret pel repte i per pur hobby, creà el seu propi kernel, anomenat Linux, i el va distribuir per Internet sota llicència GPL. Ràpidament, multitud de programadors milloraren aquest nucli i, el 1994, aparegué la versió 1.0.
En encaixar el programari del projecte GNU i el nucli de Linux, va néixer el primer sistema operatiu lliure anomenat GNU/Linux o, simplement, Linux.
Llicències
Habitualment, es confonen els termes programari lliure i programari gratuït, tot i que són conceptes diferents. La confusió ve donada perquè en anglès el programari lliure s’anomena free software i la paraula free es pot traduir com a lliure i també com a gratuït.
Així doncs, parlar de programari lliure és parlar de llibertat i de coneixements compartits, no de preu.
Inspirades en la llicència GPL, han aparegut altres llicències que, sobre la base del marc legal vigent en matèria de propietat intel·lectual, miren de facilitar la distribució i l’ús de continguts. La més coneguda d’aquestes llicències és l’anomenada Creative Commons que permet als creadors i creadores que terceres persones utilitzin i/o modifiquin les seves obres amb determinades condicions establertes per les mateixes persones que les han creades. Aquestes condicions van des del “Tots els drets reservats” a “Cap dret reservat”.
Podeu trobar més informació sobre Creative Commons a culturalliure.cat i cat.creativecommons.org
GNU/Linux en l'actualitat
Richard Stallman continua el seu apostolat pel programari lliure, fent conferències arreu del món en anglès, francès, espanyol o indonesi.
Linus Torvalds treballa per a la corporació sense ànim de lucre Open Source Development Labs (OSDL), patrocinada, entre altres, per Intel, IBM i HP, des d’on coordina el desenvolupament del kernel, ajudat per uns 200 programadors voluntaris en tot el món.
El projecte GNU ha assolit el seu objectiu de desenvolupar un sistema operatiu lliure. Actualment, s’ocupa de desenvolupar nou programari lliure, com GNOME, un entorn gràfic d’ús intuïtiu.
La FSF vetlla per garantir els drets dels usuaris d’utilitzar, copiar, modificar i distribuir programes lliures amb l’objectiu de crear programari que ajudi al desenvolupament dels pobles, l’accés universal a la cultura i el dret a la lliure expressió. Darrerament ha coordinat, amb èxit, la campanya de rebuig de l’aprovació de les Patents del Programari al Parlament Europeu.
Linux és un sistema operatiu estable, senzill d’utilitzar, ràpid i segur. El disseny no permet l’execució de virus ni programari espia. Anualment, grans companyies de seguretat informàtica premien amb 15.000 euros qualsevol persona que infecti amb un virus el sistema operatiu Linux i, any darrere any, el premi continua desert.
Usos de Linux
Alguns dels usos de Linux són els següents:
- Com a sistema operatiu per a l’ordinador d’escriptori, s’estima que milions d’usuaris l’utilitzen a tot el món.
- Google utilitza Linux als seus servidors.
- Aproximadament un 25% dels servidors d’Internet utilitzen Linux.
- Ajuntaments, corporacions comarcals i locals i governs: l’ajuntament de Munic només utilitza Linux. El govern del Brasil ha implantat Linux al Banco do Brasil i l’empresa petroliera estatal.
- Moltes de les pel·lícules d’animació i efectes especials s’han desenvolupat amb Linux: Stuart Little, Shrek, Titanic, Matrix Reloaded, Star Wars: Episodi II i III, El senyor dels Anells, Harry Potter, ...
- La NASA i l’agència espacial europea utilitzen Linux en alguns dels seues projectes.
