|
||||||||||||||||
| Bloc |
Activitats
|
|||||||||||||||
| LES AUDIÈNCIES | |
Els mitjans i les audiències es retroalimenten constantment. Els programadors justifiquen les seves programacions afirmant que ofereixen el que els espectadors demanen. Aquí es mira de desfer aquest sofisma, i també de veure com les audiències remenen uns resultats que no obeeixen al consum genèric del la ciutadania. S'afirma que en la mesura que cada ciutadà i ciutadana forma part real de l'audiència, no només consumeix sinó que també participa en el control de la mateixa. Una anàlisi de les audiències és una anàlisi del llenguatge dels mitjans, de la seva recepció, de les estratègies comunicatives, de l'entramat empresarial. Dur a l'aula el concepte d'audiències, des de la pràctica, ensenya que posar-se darrere la càmera o davant d'un full en blanc per dissenyar la portada del diari suposa preguntar-se a qui va dirigit el producte, quins són els seus gustos i preferències, i què espera de l'audiència |
|
| Objectius | |
|
|
| Continguts | |
|
|
| Bibliografia | |
MARTÍN-BARBERO, J., (1987): De los medios a las mediaciones. Comunicación, cultura y hegemonía. Gustavo Gili, México-Barcelona. Barbero desenvolupa des de fa dècades el concepte de mediació com a element clau en el consum actiu dels mitjans. Analitza la comunicació com una xarxa d'interrelacions entre receptors-subjectes, que experimenten el consum en un context on intervenen un conjunt de mediacions. Defensa la cultura popular com a plataforma d'interacció. Aquesta obra és una profunda reflexió sobre tots i cadascun dels elements que conformen la comunicació quan existeix la representació mediàtica. Audiències, mitjans, mediacions i contextos estan interrelacionats i cal una visió de conjunt de tots ells per fer-ne una valoració rigorosa. |
|