El text de les cel·les pot formatar-se de la mateixa manera que els paràgrafs, ja sigui aplicant un estil de paràgraf o un estil de caràcter; només cal seleccionar les cel·les en què cal modificar el format i aplicar-los el format escollit. El format automàtic no es pot aplicar a una taula.
El costat de les cel·les també es pot canviar amb l’eina (Vores) de la barra d’eines Taula i amb l’opció de menú Taula | Propietats de taula | Contorns.
Per inserir un caràcter de tabulació en una cel·la s’han de prémer les tecles crtl + tab; no es pot fer només amb la tecla tab (el punt d’inserció saltaria a la cel·la consecutiva i, cas que fos l’última cel·la, s’hi afegiria una filera més).
Per eliminar el contingut de les cel·les cal seleccionar el contingut i prémer la tecla Supr o la funció Retallar.
La funció d’enganxar cel·les del Porta-retalls es pot fer tant si el punt d’inserció està dins com fora de la taula; en el primer cas insereix el contingut del Porta-retalls i en el segon crea una taula amb el contingut del Porta-retalls. En el cas d’enganxar cel·les que formen files o columnes senceres, el processador de text afegeix les files o les columnes que calgui.
Per canviar la direcció del text que conté una cel·la cal fer-ho mitjançant l’opció Caràcter...
que obtindreu en fer clic a sobre el paràgraf amb el botó dret. També
es pot crear un estil de paràgraf que tingui aquesta propietat quant a
la Posició.
Si l’altura de la fila és més gran que el seu contingut, aquest pot
distribuir-se dins de la cel·la utilitzant les icones d’alineació
vertical de la barra d’eines de Taula; les possibilitats d’alineació
són superior (opció per defecte), centrat i inferior.
Per alinear horitzontalment el contingut de les cel·les
seleccionarem el text i escollirem el tipus d’alineació de la barra
d’eines de Formatació. Si el que volem alinear és la taula dins el full, anirem al menú Taula | Propietats de la taula... | Taula | Alineament
Si la taula ocupa més d’una pàgina hi ha la possibilitat que la
primera fila, o les primeres files, apareguin com a capçalera de taula
a la resta de pàgines, i per aconseguir-ho s’ha d’obrir el quadre de
diàleg de les propietats de la taula: Menú Taula | Propietats de taula... | Flux del text i marcar repeteix l’encapçalament.
Les files d’una taula es poden ordenar activant l’opció Taula | Ordena..., en funció de la informació que hi ha en una, dues o tres columnes. El quadre de diàleg presenta les següents possibilitats:
El botó Formatació automàtica de la barra d’eines Taula, o l’opció Taula | Formatació automàtica..., permet canviar el format de taula per adaptar-lo a un dels models proposats pel quadre de diàleg, modificant l’amplada de les columnes i l’alçada de les files, l’alineament de les files i el colors dels costats i del fons de les cel·les.
En crear una taula es creen totes les columnes amb la mateixa amplada i pot ser que, una vegada entrada la informació, es vulgui reajustar l’amplada de les columnes; les opcions per aconseguir-ho són:
També es pot fer que totes les columnes tinguin la mateixa amplada,
activant l’opció del menú contextual (botó dret) espai equitativament.
De la mateixa manera que en les columnes, en crear la taula les files tenen la mateixa alçada i aquesta pot variar en funció del contingut de la cel·la “més alta”; no obstant això, pot reajustar-se:
Si la darrera fila d’una pàgina no hi cap, el contingut es mostra en dues pàgines. Per mantenir la informació de la fila junta s’ha de desactivar l’opció Permet a la fila saltar pàgines i columnes de l’opció Taula | Propietats de taula | Flux del text.
Es poden afegir files i columnes en qualsevol lloc de la taula, només cal seleccionar la fila sobre la qual inserir o la columna a l’esquerra de la qual inserir. Si s’ha de seleccionar més d’una fila o columna, s’insereix el mateix nombre de files o columnes que les seleccionades. Cal tenir present que les columnes es crearan a la dreta i les files a sota de la que està seleccionada. Aquesta tasca d’afegir files o columnes també es pot fer per menú (o menú contextual) i, en aquest cas, es pot triar quantes i on.
Quan es seleccionen files o columnes, es poden eliminar des del menú Taula|Suprimeix o des de la barra d’eines Taula, tot activant la corresponent opció de suprimir.
L’OpenOffice.org Writer permet unir o connectar
cel·les, fent que diverses cel·les es visualitzin com una de sola,
sense que es perdi la informació que puguin contenir. L’acció de
combinar cel·les es pot fer activant la icona de la barra d’eines Taula o l’opció Taula | Fusiona les cel·les. L’acció contrària a unir cel·les és dividir cel·les, ja sigui a través de la icona
de la barra d’eines Taula o de l’opció Taula | Divideix les cel·les;
un quadre de diàleg permet escollir el nombre de files i columnes, així
com si allò que volem és dividir-les en proporcions iguals.
En dividir cel·les d’una taula, el contingut en paràgraf anirà a parar a la primera cel·la de la fila o columna.
Si es necessita dividir una taula en diverses taules més petites, es pot activar l’opció Taula|Divideix la taula
després de situar el punt d’inserció a la fila immediatament inferior a
la fila per on dividir. El programa permet algunes opcions, referents a
les línies que hi hagi de capçalera, que apareixen en aquest quadre de
diàleg.
Míster Evasió. Blai Bonet. Edicions 62. Col·lecció "Les millors obres de la Literatura Catalana" Viure al dia. Paul Auster. Edicions 62. Col·lecció "Les millors obres de la Literatura Universal, segle XX". Psiquiatría dinámica. Juan Coderch. Herder. Temas fundamentales de Psicología. Estructura y función en la sociedad primitiva. A.R. Radcliffe-Brown. Ediciones Península. Historia, ciencia y sociedad.