En un escàner de sobretaula podeu posar-hi qualsevol objecte i treure'n la seva imatge digitalitzada, obtenint resultats moltes vegades similars als de la fotografia de detall, però tenint en compte bàsicament tres coses:

• Els objectes quedaran il·luminats frontalment
• Els volums que s'aparten del suport (vidre) es deformen i es desenfoquen
• Els objectes que situeu damunt el suport el poden ratllar, tacar, embrutir...

Proveu de digitalitzar (sense utilitzar la tapa de l'escàner) una fruita sucosa (taronja, llimona, kiwi...) seccionada. Podeu col·locar-la directament sobre el vidre de suport de l'escàner (netejant el vidre després de treure la fruita) o utilitzar un vidre transparent com a porta objectes. Deseu la imatge a la vostra carpeta de treball en format *.jpg, amb una resolució de 72 ppi, dimensions originals, amb una compressió del 90%. Poseu-li com a nom el de la fruita (Exemple: taronja.jpg).

Encara que l'objecte no sigui absolutament pla, seguiu obtenint bons resultats, i podeu digitalitzar objectes amb més volum obtenint imatges bones:

Digitalitzeu qualsevol estri d'escriptori o una eina que no siguin estrictament plans: un bolígraf, un tornavís, un clau... Deseu la imatge a la vostra carpeta de treball amb format *.jpg, amb una resolució de 72 ppi i dimensions originals.

Moltes vegades es necessiten imatges d'aquest tipus: per treballar un camp semàntic o ideològic amb imatges, o els punts de vista, o la planificació... Un escàner ofereix moltes possibilitats en aquest sentit i estalvia feina de cerca d'imatges.

A l'exemple següent teniu pistes per elaborar una proposta per treballar els punts de vista a partir d'objectes quotidians:

Si reuniu uns quants objectes senzills, podeu arribar a fer un dòmino amb fitxes de punts de vista:

Podeu anar augmentant el volum dels objectes i seguir obtenint imatges que us poden ser útils, tant pel seu potencial didàctic com pel potencial expressiu o estètic, així com incorporar elements nous (miralls, capses de sabates folrades amb colors clars o foscos) per damunt els objectes per obtenir resultats diferents quant a il·luminació, profunditat de camp i color...

Es pot construir una caixa que sigui una mica més gran que el vidre de l'escàner i més petita que la superfície exterior a aquest. Preferentment, ha de tenir un color de lluminositat alta (blanc, si no és que l'objecte que vulgueu escanejar sigui d'aquest mateix color; en aquest cas, cal fer-ne una d'un color neutre: gris o terra). Això serveix per facilitar el retallat posterior i, a més, el blanc és el color que altera menys a l'hora d'escanejar. 

Podeu seguir l'esquema del gràfic adjunt. L'altura de la caixa ha de ser superior a vuit centímetres: d'aquesta forma, l'escàner no pot veure els foradets. Els forats en si poden ser de 0,5 centímetres de diàmetre com a màxim, i serveixen per passar-hi fils i poder-hi lligar allò que us interessi. Els fils poden aguantar-se amb cinta adhesiva per la part de damunt de la caixa, i a la part que han de torcar als objectes poden posar-se de moltes formes: lligats, punxats amb una agulla, enganxats per la part que l'escàner no veu...

Amb una caixa de material resistent, poden posar-se filferros o fils de niló que poden fixar-se amb brides per la part superior de la caixa.

La caixa necessita d'un doble fons per evitar l'entrada de llum pels forats des de l'exterior. Pot servir-vos un DIN-A3 posat a damunt.

Escanejar objectes brillants no dóna gaire bons resultats. Podeu utilitzar un esprai de fixador de carbonet o laca de cabell, que evita els reflexos i les brillantors, i no enganyen l'escàner ni el destorben per res.

Podeu, també, obtenir diferents efectes de distorsió d'imatges a partir del moviment d'objectes durant el procediment de digitalització: així, la rosa de la imatge superior es pot convertir en la imatge inferior sense tractar-la amb cap programa fent un moviment paral·lel al de la làmpara de l'escàner mentre l'esteu digitalitzant; o un ganivet es pot deformar durant la digitalització, sense haver de tractar la imatge fent un moviment de rotació en un moment determinat.

Proveu d'aconseguir algun efecte estètic o expressiu curiós a partir del moviment de l'objecte que s'està digitalitzant (penseu en els rellotges tous de l'obra Persistència de la Memòria, de Dalí, per exemple). Deseu la imatge a la vostra carpeta de treball amb el nom efectes.gif. Mireu que la imatge no arribi als 200 píxels ni d'amplada ni de llargada.

Podeu jugar amb determinades textures aprofitant la incidència del feix de llum de la làmpada per crear imatges que poden utilitzar-se, per exemple, com a fons d'altres imatges: papers de cel·lofana arrugats, palla, teixit de saca, tèxtil lluent... A l'exemple, paper de plata arrugat.

El color de fons és important a l'hora de digitalitzar objectes. Feu proves de digitalització, per exemple, d'una fruita amb diferents colors de fons: amb la tapa de l'escàner oberta, o tancada, amb teles de color damunt la fruita... Us adonareu que els colors de la fruita sovint varien (en brillantor, en tonalitat...) en relació al fons que utilitzeu.

Podeu proposar als vostres alumnes, a l'aula, fer diferents composicions amb finalitats estètiques o figuratives utilitzant diferents objectes, fruites, fulles, branques... Vegeu-ne alguns exemples.

Si voleu incorporar els objectes que digitalitzeu amb l'escàner a altres imatges, serà convenient procurar un fons el més homogeni possible, per exemple, negre. Llavors serà fàcil, amb el GIMP, seleccionar el fons de la imatge per poder-lo treure i integrar-la a altres composicions, o bé crear composicions a partir de la seva repetició.

És convenient, si digitalitzeu objectes, disposar d'un suport de vidre addicional a aquell que incorpora l'escàner.

En tot cas, les possibilitats són gairebé il·limitades. La imaginació al poder!