Enrera
Mòdul 4
Curs de full de càlcul avançat
  Exercicis                    
 
E41: Dietètica
   

Es tracta de construir un full de càlcul que us suggereixi menús de dos plats i postres, a partir de les quilocalories que es volen consumir en un àpat i del repartiment percentual de les quilocalories a ingerir entre el primer i el segon plat. S'ha de tenir en compte que la resta de les quilocalories no consumides en el primer i segon plat han de ser consumides, si pot ser, en les postres. Aquest menú suggerit es basa en l'aportació calòrica de 100 grams d'aliment. 

El resultat podria ser semblant a:

Una vegada construït el full, l'usuari fixarà les quilocalories totals i el percentatge d'aquestes, emprades en el primer plat i en el segon, en les caselles blanques. El full calcularà les quilocalories corresponents a aquests percentatges i buscarà els plats que s'aproximin als valors calòrics exigits a la taula de l'esquerra. Com que, segurament, no coincidirà, escriurà les kcal que realment recull la taula. A continuació, farà el mateix amb la resta de calories reals per a les postres consultant la taula de la dreta i, al final, sumarà les kcal realment consumides.

Per exemple, en la primera matriu es veu que l'usuari ha triat 600 kcal, un 30 % per al primer plat i un 50 % per al segon. El 30 % de 600 és 180, que no surt a la llista dels primers plats. El valor més proper per sota és 131, que correspon a mongetes fresques. Això és el que escriu al full.

Per al segon plat, calcula el 50 % (el que ha entrat l'usuari) de 600, que són 300. Com que 300 no surt a la llista, agafa el valor més proper per sota, que és 293, corresponent a la vedella greixosa. Això també ho escriu al full.

La resta de kcal són 600 - 131 - 293 = 176, que tampoc no surt a la llista de les postres. El que troba més proper, per sota, és el 94 de la poma. Al final, fa la suma de calories realment consumides: 131 + 293 + 94= 518.

En la cel·la E9 hi ha d'haver un SI condicional, de manera que, en cas que la suma de D6 i D9 superi 100, escrigui "Supera el 100%!"; en cas contrari, no ha d'escriure res.

Cal fer servir la funció CONSULTAV considerant la primera i la segona files de cada llista de plats.

En aquest full, hi haurà d'haver, per tant, consultes a un altre full amb tres taules, dels primers plats, dels segons plats i de les postres. 

S'ha de fer notar que els supòsits d'aquest exercici són ficticis. Òbviament, la dietètica és un camp prou seriós com per trivialitzar-lo!

   
E42: L'horòscop
   
 

Es demana que feu un full de càlcul en el qual, en especificar el dia i el mes en format de data, es determini l'horòscop corresponent.

Un possible full podria ser:

NOTA: observeu que, en la part superior dreta de la cel·la B10, hi ha un petit quadrat vermell. Aquest quadrat és un punt calent en què, en posar-hi el cursor, apareix un comentari. En el vostre cas, aquest comentari és:

"Introdueix la data del teu naixament especificant dia i mes", per exemple, el 10 de maig seria 10/5 o 10-5.

Recordeu que, per posar un comentari (una nota) en una cel·la, es procedeix de la manera següent:
  • Coloqueu el cursor en la cel·la on voleu posar un comentari.
  • Feu Insereix | Nota. Introduïu seguidament el comentari.

Tingueu en compte també la taula següent:

   
 
E43: Notes II
   
 

Aquest exercici és una generalització de la pràctica 3 amb la incorporació d'una estadística de notes. S'aconsella recuperar aquesta pràctica i introduir-hi les modificacions oportunes. 

Es proposa construir un full de càlcul (Notes II) que, connectat amb un altre (Notes conversió), tradueixi els valors numèrics de les notes en les qualificacions Ins., Suf., Bé, Not. i Exc., així com també de la nota numèrica global de cada alumne, que aleshores ho farà en insuficient, suficient, bé, notable i excel·lent, i en I, S, B, N i E. 

Aquest full de càlcul hauria de tenir la nota mitjana, la mediana i la desviació estàndard de cada una de les assignatures i de la global de tot l'alumnat. 

També es proposa que el full de càlcul compti, a partir de la qualificació global de cada alumne, la quantitat d'alumnes que han obtingut insuficient, suficient, bé, notable i excel·lent. Tot això podria ser una cosa semblant a:

   
  E44: Aniversaris 3
   
En una reunió de tres persones, és molt o poc probable que, com a mínim, dues d'elles tinguin el seu aniversari al mateix mes? 

Per respondre aquesta pregunta us proposem una simulació en què es calculi el percentatge de coincidències, sobre 200 intents, del mes de naixement de, com a mínim, dues persones de les tres abans esmentades (si es vol més precisió, es poden fer més simulacions). 

El valor exacte d'aquesta probabilitat és: 
P(alguna coincidència)=1-P(cap coincidència)=1 - 1 · 11/12 · 10/12 = 0,236111...

Indicacions

  • Les columnes C, E i G estan ocultes. En aquestes columnes, hi ha les fórmules aleatòries de la tria numèrica d'un dels 12 mesos. 
  • Les columnes B, D i F miren quin nombre aleatori de l'1 al 12 hi ha a la mateixa fila , però en la columna de la dreta. Amb aquest nombre, ha de consultar la taula de mesos perquè aparegui el nom del mes corresponent. 
  • La condició per la qual, com a mínim, dues persones de les tres celebrin el seu aniversari el mateix mes podria ser, per a la fila 7, (C7-E7)*(E7-G7)*(G7-C7)=0. Simplement amb dues coincidències numèriques de les cel·les C7, E7 i G7, el producte anterior serà 0. Aquesta condició s'haurà de tenir en compte per introduir un condicional a la columna H. Una altra condició equivalent a la indicada anteriorment per descobrir si hi ha coincidència o no, podria ser: O(C7=E7 ; E7=G7 ; G7=C7), sent O una funció lògica. Consulteu a l'ajuda la funció lògica O i altres funcions relacionades. 
  • La resta és similar a la pràctica 6.
   
  E45: El transportista
   
 

Un transportista de la construcció fa dues menes de transport, formigó i morter. Cada dia pot fer un, dos o tres transports, segons les distàncies a recórrer. Cada quinze dies presenta la liquidació dels transports fets a l'empresa per a la qual treballa.

El transportista vol fer un full de càlcul en què pugui saber la quantitat que li han de pagar. Per això, us demana si li podeu donar un cop de mà donant-vos les dades següents:

El pagament d'aquests transports es fa segons la taula que hi ha més avall, tenint en compte el tipus de transport, la distancia lineal en km entre l'origen o el destí (radi), considerant que el radi recorregut es barema amb el major o igual radi especificat a la taula que no superi el radi recorregut. El pagament de cada transport es determina multiplicant la distància radial recorreguda pel preu que es barema segons la taula. Per exemple, suposeu que el transportista transporta morter per una carretera fent una distància radial de 29 km. El preu que li pagarà l'empresa per als 29 km serà el preu que li correspongui segons el major o igual quilometratge radial que no superi 29 km, és a dir, serà el que li correspongui a 25 km, ja que el següent a la taula és 30 km. Aleshores, el preu que se li baremarà serà 2,50 € i, en conseqüència, la seva facturació serà 29 km * 2,50 €/km = 72,50 €.

La taula de baremació és:

Un possible full de càlcul podria ser:

 

 

 
Amunt