D205: Aula 2.0

Abans de parlar de la construcció de wikis amb alumnes, deixeu-nos dir un parell de coses respecte a la Viquipèdia:

1. Molts estudiants la utilitzen com a font de consulta. La idea que la informació que ens facilita pot ser errònia està en discussió i és del tot discutible. De fet, l’any 2005 la revista científica Nature va fer un estudi comparatiu entre la versió anglesa de la Viquipèdia i l’Enciclopèdia Britànica i va trobar-hi tan sols quatre errors greus en cadascuna. Pensem que hi ha molts docents que revisen pel seu compte els continguts de la Viquipèdia a més d’altres molts usuaris. Això fa que la informació produïda sigui constantment revisada i, si cal, actualitzada. No obstant això, cal aconsellar a l’alumnat que la utilitzi com a punt de partida.
2. En segon lloc, ens cal canviar la manera de pensar respecte a les creacions del nostre alumnat. Hem d’animar-lo a participar-hi. Si fa un bon treball de cerca d’informació, per què no el poden reflectir a l’enciclopèdia col·lectiva?
   

El 17 de maig de 2007 el Departament d’Educació va posar en marxa la Marató Viquipèdia amb els objectius següents:

• Donar a conèixer a l’alumnat dels ensenyaments obligatoris i no universitaris la Viquipèdia en català.
• Conèixer la dimensió col·laborativa d’aquest projecte d’abast internacional.
• Participar-hi activament mitjançant la creació o la millora d’articles nous.
• Superar els 100.000 articles en llengua catalana de la Viquipèdia durant l’any 2007.
• Promoure l’ús d’Internet als centres educatius.
  

És molt bona ocasió per a participar-hi! Registreu-vos-hi i feu-hi registrar el vostre alumnat!

L’ús dels wikis serà molt diferent segons el nivell educatiu. Als nivells inicials, de la mateixa manera que passa amb els blocs, els wikis segurament s’utilitzaran més com a punt de trobada de docents i entorn o entre docents. En nivells mitjans i superiors, a més a més dels usos anteriors, la seva aplicació didàctica amb alumnes serà molt més evident.

Sintetitzant opinions de diferents autors, podem destacar alguns usos didàctics dels wikis:

• Projectes col·laboratius on l’alumne/a participa en la construcció de petites enciclopèdies sobre temes curriculars.
• Catalogació de recursos i llocs d’interès, ressenyes bibliogràfiques, resum d’articles de premsa relacionats amb la matèria.
• Guies educatives i manuals de funcionament.
• Recull d’entrevistes i opinions sobre temes concrets.
• En general, treballs de creació col·laborativa que fomentin el sentiment de comunitat.

Els principis amb què ens hem de comprometre quan usem wikis són:

1. Creació entre iguals. Qualsevol pot crear, modificar i millorar continguts.
2. Coordinació descentralitzada. El projecte es dirigeix per la voluntat dels participants.
3. Tot és de tots. Qualsevol contingut pot ser modificat, reutilitzat i usat de forma lliure. El treball es fa de forma desinteressada.

La imatge que podeu veure tot seguit correspon al wiki de l’IES Joan Ramon Benaprès de Sitges:

De totes maneres, la seva utilització no està tancada, evidentment, a l’aplicació a l’aula amb alumnes. De fet, molts docents i centres en fan ús per a diferents objectius.

També altres iniciatives apareixen en el camp de l’educació amb l’objectiu de potenciar l’ús de serveis col·laboratius. Dos exemples clars són el Wikillerato
i la Wikiversidad.

Darrerament, s’ha obert un debat sobre els llibres de text molt interessant, on els wikis poden jugar un paper important.

Hem vist alguns exemples d’ús a l’aula, al centre, com a instrument de publicació de continguts i com a eina de debat. Però anem a veure tot un seguit d’orientacions i idees que ens poden ajudar a comprendre’n la utilitat educativa.

Una presentació de Fco. Daniel Sánchez Vázquez ens facilita un bon grapat de propostes.

En primer lloc, fa una classificació dels diferents usos a l’escola:

• Professorat: Programacions, recursos, investigacions, continguts, enllaços, cursos.
• Alumnat: dossier electrònic d’aprenentatge, investigacions, enllaços, resums, apunts, textos col·laboratius, opinions, consulta. I afegim: treballs de recerca i crèdits de síntesi.
• Centre: Departaments, revista, recursos, currículums, col·laboració intercentres.

En segon lloc, presenta treballs concrets:

• Construcció de coneixement: cada alumne/a construeix una part del tema.
• Narrativa: wikinovel·la, narracions individuals, apadrinar paraules.
• Monografies: recursos, investigació, fotografies, vocabulari.
• Viatges: síntesi, enllaços, desenvolupament.
• Poemes: llista, ordenar versos, vida del poeta.
• Recopilatoris: àudio, vídeo, imatges, ciutats.

Paul Allison, impulsor de la "High School Online Collaborative Writing" que involucra més d’un centenar de professors i alumnes, diu: “Escriure en un wiki és compondre en un organisme viu”.

Les possibilitats educatives són infinites...

No tingueu dubtes en el moment de decidir-vos a utilitzar wikis. Penseu que hi ha disparitat d’opinions sobre el rigor o l’ús que se’n pot fer, però els avantatges que ens ofereixen en el camp educatiu són molts més que els inconvenients.

Mireu què ens diu la Wikipedia sobre el terme FUD -fear, uncertainty and doubt- (por, incertesa i dubte): “és una expressió amb què es qualifica una determinada estratègia comercial consistent a disseminar informació negativa, vaga o retallada amb l’objectiu de perjudicar un competidor”. El programari lliure ha estat atacat molts cops injustificadament en el sentit d’atribuir-li manca de suport tècnic o de seguretat o de professionalitat en ser construït en bona part com un hobby o de dificultat insuperable per a l’usuari final.

Gran part de les normes establertes a la Viquipèdia són aplicables a qualsevol treball realitzat en format wiki. Tot seguit en presentem algunes amb petits retocs:

• Objectivitat. Cal mantenir un punt de vista neutral en tot allò que es publiqui. Si hi ha punts de vista diferents sobre un tema, s’han de representar tots d’una manera justa.

• Drets d’autoria. Abans de copiar material provinent d’altres llocs, heu d’assegurar-vos que és de domini públic, o demanar a l’autor/a permís per poder-lo reproduir, comunicar públicament i distribuir des del vostre lloc web. Penseu que l’ús de material no autoritzat pot portar accions de tipus legal administratives, civils i, fins i tot, penals.

• Respecte. Cal tractar tothom amb respecte. En un treball col·laboratiu hi poden haver diversitat d’opinions. Cal resoldre els possibles conflictes.

• Estàndards. Seguiu les convencions. Per tal de mantenir la consistència del projecte, és important mantenir unes certes convencions en l’estil i el format. Eviteu frases que poden ser obsoletes en poc temps.

• Goseu poder. No tingueu por de fer modificacions o esmenes. L’històric de revisions dels wikis sempre permet tornar a versions anteriors del document.

• Registre. Registreu-vos o signeu les vostres intervencions.

• Claredat. Expliqueu-vos d’una manera clara. Definiu i descriviu.

• Cites. Citeu les fonts i useu referències adequades.

• Verificació. Comproveu els fets.

• Adequació. Feu només enllaços que siguin adequats al context (no cal fer tots els enllaços possibles!)

• Descriviu el contingut dels enllaços externs, p.e., [http://ca.wikipedia.org Viquipèdia en català] = Viquipèdia en català

Les accions vandàliques no són freqüents, penseu en el fet que l’audiència traspassa les parets de l’aula i això fa més responsables les persones que participen al wiki. En general, per considerar una acció vandàlica, ha de ser clar que està feta amb mala intenció. No s’ha de considerar vandalisme tot el que es pugui atribuir a errors, manca d’experiència, poca cura en les edicions, o diferents punts de vista sobre la manera que ha de funcionar. Sigueu flexibles.

Pot donar-se el cas de plantejar-nos el dubte sobre quin instrument, bloc o wiki, s’adequa millor a les nostres necessitats. O també que no tinguem prou clar quines són les diferències bàsiques.

De "La Clase Abierta" recuperem la següent informació:

• És personal, aparentment menys col·laboratiu. L’entrada pertany a l’editor encara que no té per què ser una sola persona.
• Se suposa que el text és estàtic, un cop publicat no canvia (no és cert del tot, però s’espera que així sigui). El discurs és espontani, no revisable i permanent.
• Tendeix a ser un “llarg pergamí”
• Presenta un “mode discussió”: monòleg amb comentaris de l’audiència.
• És cronològic: l’última entrada apareix primer.
• És immediat: escrit en el moment sobre el moment.
• Els enllaços serveixen per a connectar amb l’exterior del bloc.

• Pot ser personal però és obert a la col·laboració.
• El propòsit es crear un document.
• S’estructura en pàgines.
• És hipertextual per definició. Paraules o frases del text convertits en enllaços porten a noves pàgines.
• El “mode discussió” passa a “mode document”, en tercera persona i sense signar.
• És atemporal: canvia no pel temps, sinó pel seu desenvolupament.
• El text és examinat, revisat i pot ser canviat.

Per tant, escollir-ne un o altre dependrà de quin sigui l’objectiu.