Enrera
Mòdul 5B
Utilització de l' Aula de Noves Tecnologies per a la Ciència
  Pràctica
1
       
Exercicis
Exercicis
 
 

Objectius

Aquesta pràctica consta de dues parts:

L' objectiu de la primera part és aprendre a calibrar el sensor d' oxigen per a mesures d' oxigen dissolt en aigua.

A la segona part s'utilitza el sensor d' oxigen calibrat prèviament i els objectius són:

  • Observar com la llum determina l' activitat de les plantes.
  • Mesurar com la fotosíntesi fa variar la quantitat d' oxigen dissolt en aigua.
   
  A. Calibratge del sensor d' oxigen per a l'ús en aigua / solucions aquoses (100 % DO2)
   
  Oxigen dissolt en aigua destil·lada saturada d' aire
   
Un altre mètode de calibració d'oxígen similar a aquest però en unitats de mg/L (ppm) està descrit en l'enllaç: Oxigen dissolt en aigua destil·lada saturada d' aire (mg/L)
   
Introducció
 

Tipus de calibratges

El sensor d' oxigen es pot calibrar a dos punts o nivells:

  • Punts d' oxigen dissolt en aigua destil·lada saturada d' aire
  • Punt 0 d' oxigen

En aquest experiència veureu com es pot ajustar el sensor d' oxigen en tant per cent utilitzant aigua destil·lada saturada d' aire dins d'un erlenmeyer a un tipus de calibratge que ja està prèviament definit a la consola MultiLog.

 

 

El sensor d' oxigen dissolt es compon d'un elèctrode sensible a l' oxigen i d'una unitat de processament (anomenada adaptador).

Parts del sensor
 

El càtode de platí i l' ànode de referència Ag/AgCl estan separats de la mostra que es vol mesurar per una membrana plàstica semipermeable.

La membrana semipermeable, que s' omple de solució electrolítica de KCl, deixa fluir l' oxigen i evita el pas de la majoria dels ions.

L' oxigen es redueix a l' elèctrode de platí i la plata s' oxida a l' elèctrode de referència (ànode).

  • càtode ......1/2 O2 + H2O + 2e- = 2OH- ............(reducció de l' oxigen)
  • ànode ..................Ag + Cl- = AgCl + e- .... . . (oxidació de la plata)

Segons les reaccions anteriors, el corrent elèctric que es generarà entre els elèctrodes serà proporcional al ritme de difusió de l' oxigen a través de la membrana semipermeable, i alhora a la concentració d' oxigen dissolt a la mostra o a la pressió parcial de l' oxigen en el cas de l'aire.

Funcions de l' adaptador

  • Converteix el senyal de corrent en un voltatge proporcional.
  • Efectua la compensació de temperatura.
  • Mitjançant el seu cargol ajustador permet calibrar i graduar la sortida de corrent segons el tipus de mostra (oxigen dissolt o oxigen en aire) perquè el MultiLog ho pugui llegir correctament.

Funcions del MultiLog

La consola llegeix i amplifica el senyal elèctric que li envia l' adaptador.

   
Material i equipament
   
 

Equipament MultiLog

  • Consola
  • Font d' alimentació
  • Sensor d'oxigen
 
  • Taps amb membrana semipermeable
  • Tela d'esmeril per polir els elèctrodes
 
  • Adaptador del sensor d'oxigen
  • Dissolució electrolítica de KCl amb tap aplicador
   
Procediment
   
  1. Preparació del sensor d' oxigen dissolt
   
 
  • Subjecteu el mòdul de la membrana en posició vertical i ompliu-la fins a la meitat amb la solució electrolítica.
  • Cal assegurar-se que no hi queden bombolles atrapades.
  • Comproveu que l' elèctrode estigui net i sense restes de greix.
  • Si cal, netegeu-lo amb aigua destil·lada i eixugueu-lo
 
 
  • Subjecteu l' elèctrode en posició vertical mirant cap avall i cargoleu el mòdul de la membrana fins que la solució electrolítica vessi.
  • Descargoleu-lo una mica per alliberar pressió.
  • Per acabar, torneu a cargolar completament la membrana a l'elèctrode fins que quedi totalment just, però evitant que la membrana semipermeable quedi pressionada pel càtode i que no sobresurti del tap de plàstic.
   
 
  • Poseu 75 ml d' aigua destil·lada en un un erlenmeyer de 250 ml i introduïu-hi el sensor.
  • Endolleu la font d' alimentació a la consola, connecteu el sensor al sòcol I/O 1 i poseu-la en marxa .
  • Espereu 30 minuts perquè l' elèctrode es polaritzi.
  • Noteu que al final el MultiLog indica un valor estable.
   
Al cap d'aquesta mitja hora, el sensor està apunt per ser calibrat o bé per prendre mesures.
   
2. Calibratge
   
  Configuració del MultiLogPRO
   
 

 

  • Obriu la consola .
  • Connecteu-la al port USB de l'ordinador i a la font d' alimentació.
  • Amb desplaceu-vos fins a Configuració sistema . Premeu Enter .
  • Apareix la pantalla següent:

  • Amb seleccioneu Mode: 8 entrades.
  • Premeu i seleccioneu Neteja memòria. Premeu i apareixerà el missatge Memòria neta!
  • Premeu per tornar al menú principal.
  • Endolleu el sensor d' oxigen a l' adaptador per l' extrem que té el cargol ajustador.
  • Connecteu l' adaptador al port I/O 1 de la consola mitjançant el cable corresponent.
  • Amb premeu Configura .
  • Premeu i noteu que el cursor us indica l' entrada 1 (En-1).
  • Amb i desplaceu-vos fins que us aparegui En-1: Oxy 125 %.
  • Seleccioneu aquest sensor prement .
  • Obriu el menú Inici .
   
  Ajustament del sensor al nivell d' oxigen
   
 
  • Agiteu vigorosament una mostra d' aigua destil·lada en un flascó d' erlenmeyer durant uns minuts fins que l' aire de sobre la solució estigui saturat amb vapor d' aigua.
  • Situeu l' elèctrode aproximadament a un centímetre per damunt de l' aigua, tal com es pot veure a la fotografia.
 
 
 
Consola       Adaptador amb botó ajustador  

 

 
  • Premeu Endavant per començar la recopilació de dades.
  • Gireu el botó ajustador de l' adaptador fins que el MultiLog registri el 100 %.
   
  • El calibratge en aigua destil·lada saturada d' aire és equivalent al calibratge en aire saturat de vapor d' aigua. En qualsevol dels dos casos anteriors la dissolució de clorur de potassi de l'electrode queda saturada d' oxígen.
    Quan la calibració es fa a l'aire, ens assegurem que la dissolució de clorur de potassi queda saturada en oxígen, ja que la pressió parcial de l'oxígen a l'aire es suficient per saturar la dissolució de dins del mòdul de la membrana. D'altre banda disposar d' aigua completament saturada en oxígen per fer la calibració és bastant més difícil.
  • Per a solucions aquoses, sempre s'ha de calibrar el sensor.
   
  Amb aquestes operacions heu acabat el calibratge del sensor d' oxigen i podeu passar a la part següent.
   
  • Compensació de temperatura
  • El sensor ja fa la compensació de temperatura automàticament.

  • Compensació de pressió atmosfèrica

    No es disposa de compensació per als canvis en la pressió atmosfèrica. Per aquesta raó, el calibratge s'ha d' efectuar a la mateixa pressió a la qual es faran les mesures.

  • Compensació de salinitat

    Per a la majoria de mesures d' oxigen dissolt, no és necessari fer la compensació per salinitat de l' aigua.

  • El calibratge s'ha de dur a terme de manera regular. I si s' usa regularment i es requereix molta precisió, cal reemplaçar la substància electrolítica.
   

Si es vol afinar més, es pot fer el calibratge amb la consola endollada a l'ordinador i fer els ajustaments corresponents des del programa MultiLab.

Així mateix, si feu el calibratge amb el MultiLab, podeu escollir les unitats de calibratge mg/l, ppm, tant per cent o qualsevol altra que us interessi.

Per a la majoria d'usos a les vostres aules, ja és suficient el mètode que heu seguit.

   
Altres calibratges
   
  1. Calibratge del punt 0 d' oxigen
   
 

Aquest mètode es fa servir per calibrar el sensor mitjançant dos punts de referència, el 0 d' oxigen i el 100 % d' oxigen en aire saturat.

Per això cal utilitzar el MultiLab i la dissolució de sulfit de sodi (Na2SO3) 2,0 M que en algun model de sensor subministra el mateix fabricant.

   
  2. Calibratge d' oxigen dissolt en l' aire
   
  Si per a algun experiment necessiteu calibrar el sensor d' oxigen per a l'ús en aire, procedireu igual que en el cas anterior, tenint en compte les diferències següents:
    • Al menú Configura desplaceu-vos i fins que aparegui              En-1: O2 25 %.
    • Obriu el menú Inici .
    • Situeu el sensor d' oxigen en un lloc força ventilat.
    • Premeu Endavant per començar la recopilació de dades.
    • Gireu el botó ajustador de l' adaptador fins que el MultiLog registri el 20 %.
   
   
  B. FOTOSÍNTESI IN VITRO
  Vida en un aquari
 
Introducció
 

La majoria dels éssers vius necessiten oxigen per respirar. Tots hem vist rius sense oxigen on la vida ha desaparegut. La producció i el consum d' oxigen per part dels animals i les plantes constitueix un bon exemple d'un equilibri delicat.

Les plantes produeixen (i també consumeixen) oxigen que no es pot detectar amb facilitat. Un sensor d' oxigen ajuda a "veure" l' oxigen. Un sensor de llum permet controlar quan és de dia i quan és de nit, atès que la llum és un factor necessari per a la fotosíntesi.

   
Material i equipament
   
 

Equipament MultiLog:

  • Consola
  • Font d' alimentació
  • Sensor de llum
  • Sensor d' oxigen i taps amb membrana
  • Dissolució electrolítica
  • Adaptador del sensor d' oxigen
  • Suport
  • Nous
  • Barreta metàl·lica
  • Pinces

Reactius i altres materials:

  • Peixera
  • Aigua de l' aixeta
  • Aigua mineral
  • Sorra d' aquari
  • Planta d' aquari
   
Plantejament d' hipòtesis i disseny de l' experiment
   
 

Com creieu que variarà la producció d' oxigen en relació amb el cicle diürn?

   
Procediment
   
 
Muntatge de l' experiència
   
 
  • Esbandiu bé la sorra per evitar la terbolesa.
  • Poseu tres dits de sorra al fons de la peixera.
  • Enterreu-hi les arrels de la planta.
  • Ompliu la peixera amb aigua (50 % mineral i 50 % de l' aixeta).
  • Munteu els sensors de nivell de llum i d' oxigen, tal com es mostra a la fotografia.
  • Procureu que la càpsula del sensor d' oxigen estigui submergida en l' aigua.
   
Situeu el muntatge en un lloc ben il·luminat i a cobert de la pluja.
   
Configuració del MultiLog
   
  Les orientacions per configurar la captació corresponen a un període de 3 dies. Si voleu fer una captació més llarga, heu de calcular els valors adients.
   
 
  • Obriu el recol·lector .
  • Endolleu el sensor d' oxigen al sòcol I/O 1.
  • Endolleu el sensor d'intensitat lluminosa 0-130 klx al sòcol I/O 2.
  • Amb desplaceu-vos fins a Configuració sistema . Premeu Enter .
  • Apareix la pantalla següent:

  • Amb seleccioneu Mode: 8 entrades.
  • Premeu i netegeu la memòria. Premeu i apareixerà el missatge Memòria neta!
  • Premeu per tornar al menú principal.
  • Premeu Configura ; noteu que a En-1 indica el sensor Oxy 125 % i a En- 2 el sensor Llum 0-130 kl.
  • Amb seleccioneu:
            • VELOCITAT = cada minut
            • MOSTRES = 5.000
            • DISPLAY = numèric

   
Enregistrament i transformació de dades
   
  Captació de dades
 

 

  • Premeu per posar en marxa la captació.
  • Al cap de tres dies premeu per aturar la captació.
   
  Descàrrega de les dades
   
 

Seguiu els passos següents per descarregar les dades i analitzar-les:

  • Connecteu el captador de dades al port USB de l'ordinador i a la font d' alimentació.
  • Obriu la consola amb .
  • Obriu el programa MultiLab i tanqueu totes les finestres menys la de gràfic.
  • Mitjançant la icona Descarrega o bé clicant a Enregistrador | Descarrega a la mateixa barra de menús, descarregueu les dades.

Heu d'obtenir un gràfic semblant a aquest:

 
   
 
  • Noteu que:
    • Les dades d' oxigen tenen moltes puntes i el seu rang va del 50 % al 85 %, aproximadament.
    • Algunes de les dades de llum tenen el pic partit i les últimes tenen un forma més estreta. A més, el seu rang va de 0 a 12 klx, aproximadament.
    • Les unitats de temps estan en minuts i segons.
 
  Transformació de les dades
   
 

Per poder millorar l' aspecte de les gràfiques, es poden canviar les escales, suavitzar les gràfiques i canviar les unitats de temps.

Per fer-ho, seguireu els passos següents:

   
 
  • Cliqueu a Propietats de la barra d' eines de gràfic i us apareixerà la pantalla següent, en la qual estan indicades la data i l' hora d' inici i acabament de l' experiència.
  • Premeu Escull traçat i activeu Oxigen I/O-1.
   
.
  • Desmarqueu Autoescalat.
  • Introduïu els marges Min: 45.00 i Max: 85.00 de l'escala en què es representaran les dades d' oxigen.
  • La finestra tindrà l' aspecte següent:
   
  • Aneu Escull traçat i activeu Llum I/O-2
  • Desmarqueu Autoescalat
  • Introduïu els marges min: 0.00 i Max: 12.00 de l'escala en què es representaran les dades de llum.
  • La finestra tindrà l' aspecte següent.
   
  • Obriu Escull traçat i activeu Temps.
  • Activeu la pestanya Unitat i us apareixerà la pantalla que teniu al costat.
  • A Prefix escolliu Data o bé HH:MM:SS, segons preferiu.
  • Premeu D' acord.
  • Noteu que ara la gràfica ha canviat a una forma com la que es mostra a continuació:
 
   
 
   
 
  • Feu dos clic amb el botó esquerre del ratolí damunt la gràfica vermella de l' oxigen: apareix un cursor al seu damunt.
  • Premeu Més suau i feu clic fins que la gràfica adopti l' aspecte que us sembli més adient.
  • Premeu Commuta primer cursor i desapareix el cursor
 
  • Inseriu un cursor damunt la gràfica blava de la llum.
  • Premeu Més suau i feu clic fins que la gràfica adopti l' aspecte que us sembli més adient.
  • Premeu Commuta primer cursor : desapareix el cursor.
   
 
  • Noteu que ara la gràfica ha canviat a una forma com la que es mostra a continuació:
   
 
   
 
  • Feu clic en Edita gràfic i a la finestra corresponent al Gràfic 1 aneu a la casella Títol gràfic i doneu-hi el nom Oxigen dissolt en un aquari.
  • Afegiu el gràfic al projecte .
   
  • Obriu el menú Arxiu|Anomena i desa i deseu aquest projecte a la carpeta m5b amb el nom de m5b_e3a: més endavant l'enviareu al tutor/a.
   
Anàlisi de dades i conclusions experimentals
   
 

A partir de la gràfica responeu les preguntes següents:

  • Quants pics observeu al gràfic i a què creieu que corresponen?
  • En quin moment del dia es produeixen els màxims?
  • Per què els pics de llum presenten diferents alçades?
  • A què creieu que pot ser degut el tall que apareix als dos primers pics de la llum?
  • Coincideixen els màxims de nivell d' oxigen i de llum? Si no, a què pot ser degut?
  • En quin moment del dia produeixen més oxigen les plantes? I menys?
   
Aplicació dels resultats i ampliació de coneixements
   
 

L' oxigen que generen les plantes aquàtiques és consumit per elles mateixes, els peixos i altres éssers vius.

Si voleu, podeu repetir l' experiència posant algun peix dins la peixera i comparant-ne els resultats.

   

Perquè els peixos puguin viure en una peixera, cal que el pH de l' aigua estigui entre 7,5 i 8. Per això es posa el 50 % d' aigua mineral i el 50 % d' aigua de l' aixeta.

Si voleu, ho podeu controlar amb el sensor de pH i, si cal, corregir-ho afegint-hi més aigua mineral, que fa baixar el pH, o bé aigua de l' aixeta, que el fa pujar. Això és vàlid per a zones d' aigües dures, com és la major part de Catalunya.

   
 
Descàrrega de la pràctica en format Word
   
Recordeu que la practica 4 és opcional.
   
   

MANTENIMENT DE L' ELÈCTRODE

  • Ús al cap de 24 hores

    Deseu el sensor d' oxigen dissolt amb l' extrem de la membrana submergit en aproximadament 2 cm d' aigua destil·lada.
    Si el guardeu d'aquesta manera més de 24 hores, es pot arribar a malmetre la membrana.

  • Ús esporàdic (al cap de més de 24 hores)
    • Retireu la coberta de la membrana semipermeable i esbandiu l'interior i l' exterior d'aquesta coberta.
    • Eixugueu-la i deseu-la a la capsa.
    • Esbandiu i eixugueu també els elements interns exposats de l' ànode i el càtode.
    • Tapeu l' elèctrode amb el caputxó protector i deseu-lo a la capsa.
 
  • Poliment dels elèctrodes
  Si el càtode i l' ànode es mostren descolorits i rovellats, els heu de polir, cosa que cal fer com a màxim un cop l' any.
 
  • Elèctrode oxidat després d'un període llarg d'ús i emmagatzematge.
 
  • Humitegeu el paper esmeril amb aigua destil·lada.
  • Traceu un moviment circular, procurant fer poca pressió, i poliu l' elèctrode fins a restablir la brillantor.
  • Esbandiu-lo amb aigua destil·lada.
 
  • Elèctrode net després d' haver-lo polit.
   

Un poliment intensiu pot malmetre els elements interns del sensor.

   
  Substitució de la coberta plàstica de la membrana
 

El plàstic de la membrana cal substituir-lo cada 6 mesos si s' usa contínuament. De fet, es recomana la substitució de la coberta de plàstic quan el sensor deixa de respondre ràpidament durant el calibratge o la mesura d' oxigen dissolt.

   
L'ús del sensor en mostres no aquoses o que continguin olis, greixos o agents aïllants provoca una reducció ràpida de la vida de la membrana
  Recordeu que la pràctica 4 és opcional
 
Amunt