Enrera
 Mòdul 3a
Utilització de l' Aula de Noves Tecnologies per a la Ciència
  Pràctica
1
2
3
4
    
Exercicis
Exercicis
 
  Objectius
 

 
 

Els objectius d'aquesta pràctica són:

  • Conèixer el hardware associat a la captura de vídeo digital.
  • Saber quines són les etapes de creació d'un vídeo digital.
  • Fer una filmació i una captura del vídeo filmat amb la videocàmera.
   
Procés de creació d'un vídeo digital
   
 

La digitalització del vídeo és un procés que consisteix a enregistrar la informació en forma de dígits, un sistema binari o codi numèric a través del qual l'ordinador processa electrònicament les dades.
Segons els mitjans emprats en l’enregistrament de clips de vídeo, hi ha dos camins bàsics per digitalitzar:

  1. Fer servir mitjans analògics, que no tractarem.
  2. Fer servir mitjans digitals.
En aquest últim cas la càmera d’enregistrar o el magnetoscopi lector/gravador empren
tecnologia pròpia de la informàtica, és a dir, digital. Les imatges ja vénen digitalitzades d’origen, però igualment s’han d’introduir a l’ordinador mitjançant una targeta capturadora que disposi d’una entrada i.LINK, un sistema de comunicació d' alta velocitat basat en l'estàndard IEE1394, que permet transmetre en temps real les imatges i l' àudio sense cap tipus de pèrdua.
 
  Conseqüentment, el cable per unir càmera i targeta haurà de ser i.LINK, conegut també com IEE1394 o firewire.
   
  Etapes del procés de creació d'un vídeo digital
   
 

El procés d'edició digital passa, essencialment, per quatre fases :

  1. Filmació
  2. Captura-digitalització
  3. Edició
  4. Exportació

En aquest mòdul fareu les dues primeres fases.

   
  1. Filmació
  Utilitzareu una càmera digital per filmar el fenomen que després processareu.
   
Filmareu el moviment d'una pilota que cau des d’una altura determinada, per exemple 1,5 metres, i els seus rebots.
  Filmar petits vídeos, per utilitzar-los després com a clips de vídeo digital en les nostres classes de Física, és relativament senzill. Convé seguir les recomanacions següents:
 
  • Filmar amb llum natural o, si no n'hi ha de natural, amb llum de bombetes d’incandescència. Els fluorescents donen una tonalitat grisa i trista. En tot cas, si no queda més remei, convé utilitzar els filtres per fluorescents que porta incorporada la càmera.
 
  • Si filmeu petites caigudes o recorreguts, poseu un fons negre o blau fosc i deixeu caure un objecte blanc; sempre és millor que a l’inrevés, ja que amb el negre no es produeixen reflexes.
 
  • Filmar amb trípode o amb càmera fixa, ja que el pla ha de ser sempre el mateix, per mantenir les mateixes distàncies en la perspectiva. Si no teniu trípode, procureu mantenir la càmera fixa amb les mans.
 
  • Filmar amb la càmera perpendicular al pla on es desenvolupa el fenomen, ja que, si no, l’escala del vídeo (la proporció entre una distància en el vídeo i la seva corresponent real) no és correcta.
 
 
La trajectòria de l’objecte ha de ser perpendicular a la visual AB aproximadament, de tal manera que l’objecte que s’està movent tingui sempre la mateixa mida a la pel·lícula, com es pot observar a l'esquema.
   
 
 
En aquest cas la visual AB NO és perpendicular a la direcció del moviment.
 
  • Mesurar una distància o col•locar unes marques, de les quals coneixem la distància entre elles, per poder després posar l’escala en el vídeo. En els esquemes anteriors s'ha col·locat un regle d'un metre al costat de la pilota.
 
  • Cal començar el moviment, deixar caure la pilota per exemple, uns segons després (es pot contar fins a 15) de posar en marxa la videocàmera.
   
  2. Captura - digitalització
   
  Consisteix a introduir imatges, enregistrades prèviament en la cinta de vídeo, al disc dur d'un ordinador que disposi de targeta capturadora amb l'ajuda d'un programa d’edició d’imatge i so (el Studio 8, l’Adobe Premiere, VirtualDub...).
Les connexions entre ambdós aparells han de coincidir. La sortida de la càmera o del magnetoscopi, per exemple, ha de ser la mateixa que la que correspon a l' entrada de la targeta capturadora: RCA, firewire, S-Vídeo, etc.
Nosaltres utilitzarem el programa Studio 8 i el cable firewire.

Per fer la captura es necessitaria un disc dur que fes una captació de les dades amb un flux regular, però els sistemes d’emmagatzematge dels ordinadors normalment ho fan d’una manera asíncrona.
Fer una bona captura, sense perdre frames, és una combinació de varis factors:
• Tenir un disc dur de velocitat alta, millor de 7200 r.p.m.
• Utilitzar una connexió que permeti un flux ràpid, com pot ser la firewire IEE1394.
• Tenir el dics dur compactat, és a dir desfragmentat, això fa que la transmissió de les dades al disc sigui a una velocitat contínua, pel fet de tenir grans espais de disc dur buits on col•locar tota la pel•lícula.
   
Utilitzareu el programa Studio 8 per fer la captura del vídeo que teniu gravat a la cinta. El Studio 8 pot capturar vídeo digital i vídeo analògic, segons els mitjans informàtics i audiovisuals amb què comptem, en el nostre cas serà vídeo digital.
  • Connecteu un cable firewire a la càmera de vídeo i a l’ordinador a través d’un cable IEE1394 o firewire. L'entrada a l’ordinador és d’un dels dos tipus de la figura:
 
 
Els dos tipus d’ entrades firewire a l’ordinador
Dos tipus de cables firewire per connectar la càmera a l’ordinador. El de la dreta és normalment per ordinadors portàtils
 
Poseu el botó de la càmera a la posició de captura; el nom en algunes càmeres és VCR (Video Capture Recorder).

Obriu el programa i feu clic a l’opció Capturar.
 
   
  Per fer la captura de vídeo procedent de la càmera digital no és necessari ajustar gaires paràmetres de configuració.

• Aneu al menú Configuración i seleccioneu l'opció Fuente de captura. Apareix una pantalla com la de la imatge següent:
 
Com a dispositiu de captura, en aquest cas, heu de seleccionar Videocámara DV, tant per al vídeo com per a l' àudio. A l'espai Estándar de TV cal que deixeu marcat el sistema PAL.

En fer la captura, el Studio 8 fa una detecció d'escenes segons el criteri que seleccioneu:

Finalment, podeu fer una prova per verificar si el vostre disc dur és prou ràpid per capturar el vídeo sense perdre frames.

Creeu la carpeta m3a en el vostre disc dur. Amb la icona podeu seleccionar la carpeta en el disc dur on voleu fer la prova de velocitat de transmissió. Seleccioneu la carpeta m3a i feu la prova.

Feu clic damunt Test. Aleshores el programa comença a fer la prova de velocitat i al final informa si la unitat pot o no capturar dades de la càmera de vídeo.

 
   
  Captura digital d' alta resolució
   
  Assegureu-vos que l'opció Grabación de DV en calidad total estigui seleccionada:
 
  Si heu fet una connexió correcta entre la càmera i l'ordinador, el Studio 8 permet
tenir un control remot de la càmera a partir dels botons de control:
 
  Amb els botons de control podeu desplaçar la cinta fins al punt on voleu que comenci la captura de vídeo. La finestra de visualització de captura mostra les imatges procedents de la càmera.
 
El Diskometer o controlador de captura indica el màxim de temps que podeu
capturar segons la capacitat del vostre disc dur:
  • Premeu la icona del Diskometer, i seleccioneu la carpeta on s’emmagatzemarà el vídeo capturat.
  • Poseu el nom de Caiguda 1 al vídeo que capturareu.
  • Desplaceu la cinta amb els botons de control fins al punt on voleu començar la captura.
  • Feu clic damunt
  • A la pantalla següent doneu-li el nom de m3a_p2 al fitxer que es capturarà, seleccioneu la carpeta m3a de destí del fitxer i, si ho desitgeu, marqueu el temps màxim de captura.
 
 

—Com indica el missatge, podeu aturar la captura prement la tecla Esc o bé
fent clic damunt del botó . Pareu la captura en el punt on us interessi. El següent pas serà l’edició del vídeo.

El fitxer que heu capturat amb el nom m3a_p2.avi s' utilitzarà en els mòduls posteriors.