Pràctica que explica com es pot fer la iniciació al llenguatge publicitari.

L'objectiu d'aquesta pràctica és demostrar que l'estudi del llenguatge publicitari ens permet interrelacionar diferents àrees: Llengua, Educació Visual i Plàstica , Coneixement del medi social.

1. Com a introducció al llenguatge publicitari demanem la lectura del següent conte:

En Pep Espot era un noi modern, actiu i dinàmic. No se'n perdia ni una. Allà on hi havia moviment, allà on hi hagués novetats per veure i sobretot per comprar, no hi podia faltar.

En Pep vivia pendent de la televisió, però no us penseu que fos per veure pel·lícules, no, ni tampoc per passar-s'ho bé amb aquests meravellosos concursos que ofereixen premis milionaris. El que li agradava de debò eren els anuncis. Com ell deia, quan en parlava amb els amics, "això sí que són pel·lícules guapes!".

Darrere de cada anunci, en Pep hi descobria una infinitat d'històries, d'aventures i de sorpreses...

S'imaginava l'excitant aventura d'aquell motorista volant sobre les quatre rodes de la seva moto potent, per un desert immens, i sortint-se de tota mena de perills!. Potser més tard gaudiria d'una estona de relax a les platges assolellades del Carib, estirat sobre la sorra calenta, mentre es bevia una escumosa cervesa.

Com podeu veure, en Pep tenia una gran imaginació. Qualsevol anunci li suggeria una fabulosa història, en la qual se sentia transportat. En Pep s'identificava amb els personatges que sortien als anuncis. Davant del mirall, cada dia, quan es rentava, intentava imitar el somriure i el posat d'aquell noi tan atractiu que anunciava una marca de "paté" mentre es menjava una deliciosa torradeta.

La fascinació d'en Pep per la publicitat anava més enllà de la televisió. Acostumava a comprar un parell de revistes cada dia, només per fullejar-les, i després es dedicava a mirar-ne els anuncis una vegada i un altra. Més tard els retallava i els penjava amb una xinxeta a la paret de la seva habitació. Així és que en tenia de totes menes i mides. Fins hi tot hi tenia un anunci de colònia per a homes que feia una pudor insuportable: era un anunci olorós!. Sobre la parer de la seva habitació, s'hi apilaven tota mena d'imatges: anuncis de sabates esportives, samarretes i calçotets, jerseis elegants, maletes i bosses, begudes refrescants, iogurts, i cotxes de l'últim model...allò era un autèntic magatzem d'imatges!.

Quan en Pep decidia entrar en una botiga, ho feia amb la intenció de buscar només allò que havia vist anunciat, i ho comprava tot. Així és que el seu pressupost disminuïa sense adonar-se'n..., però a casa seva s'apilaven, sense control, productes de totes menes. Un dia en Pep descobrí una oferta fantàstica de melmelada de préssec, de primera qualitat; sense dubtar-ho, va omplir els armaris de la cuina de pots de melmelada. Un altre dia va veure, per televisió, les propietats insuperables d'un detergent nou, capaç de transformar la roba més grisa i atrotinada en una peça de colors vius. Ràpidament va comprar un munt de pots de detergent i els va arrenglerar al menjador, per falta d'espai.

A poc a poc, i sense adonar-se'n, es convertí en l'home anunci perfecte. El seu somriure era el de l'home "paté", caminava com l'executiu d'aquell banc que oferia per televisió crèdits fabulosos, el seu pentinat era com el del noi que es menjava un gelat a la platja i, cosa que és encara més greu, parlava amb el mateix to de veu que Mister Propper, l'home-detergent renta-ho tot que, gràcies a la seva força sobrehumana, eliminava la brutícia més resistent. En arribar a aquest punt, en Pep ja no era en Pep.

Un dia va decidir que no podia continuar més així. El món real que l'envoltava no l'interessava gens: era avorrit, sense al·licients. Així és que va plegar de la feina del despatx i començà a planificar la seva nova vida...

Començà a retallar frenèticament tots els anuncis que trobava a les revistes i als diaris, i quan ja n'havia escollit un bon plec es determinà a triar-ne només un. Li resultava molt difìcil, perquè tots li agradaven tant...!Potser el de les samarretes, o millor el del cotxe esport, és clar que no calia oblidar aquell tan vistós que anunciava begudes refrescants, ni tampoc el de les sabates esportives...Quina llàstima que no poguessin ser tots...!És clar que tots a l'hora no. Però..., per què no?.Malgrat tot, calia triar-ne un i oblidar els altres.

Així anaven passant els dies i ell continiava tancat a la seva habitació, amb gran preocupació dels seus familiars i companys, que començaren a preguntar-se si en Pep no s'havia begut l'enteniment.

I, a l'ultim, va arribar el dia de la decisió final.Assegut a terra, envoltat de retalls de revistes, en Pep mirava fixament unes imatges que sostenia amb les mans. Hi havia un cel infinitament blau, un sol potent il·luminava l'illa. Assegut sota una palmera, entremig d'un paisatge idíl·lic, hi havia un noi ros, atlètic, amb un somriure a la boca i un magnífic gelat de maduixa a la mà dreta. Unes lletres de traçat suau aconsellaven: " Viu un estiu de pel·lícula".

En Pep va aclucar els ulls i va prémer les parpelles amb força. Es concentrà durant uns segons i..., zzass!, desaparegué de l'habitació com per art d'encanteri.

Ningú no en va saber mai més res, d'ell. "Desaparegut", deia la fitxa de la policia.

Qui es podia imaginar que aquell noi de l'anunci que presidia tots els racons del carrer..., era ell, i que, sota aquell somriure de felicitat, s'hi amagava un crit espantós que exclamava:

-Auxili! Socors! Traieu-me d'aquest món de cartró! Tot és fals! Vull respirar l'aire fresc de la meva ciutat! Vull arbres que facin ombra i flors que facin olor! Si us plau! Que no em sentiu? Vull sortir d'aquíííí!

Però ningú no el sentia.

Aurora Maquinay . Parlem d'anuncis (Material per a Secundaria Obligatoria) .Departament d'Ensenyament. Barcelona 1992

2.Comentari del conte.Com influeixen els missatges publicitaris en la nostra vida quotidiana? Fins a quin punt modifiquen els nostres costums i les nostres pautes de vida? Comencem, per exemple, anotant tots els anuncis que veiem durant una sola jornada (al carrer, a la bústia de casa, a la botiga, als diaris, a la televisió) . Després, podem veure quants d'aquests productes anunciats consumim habitualment.

Proposem també passar una enquesta a les persones del nostre entorn per recollir la seva opinió al voltant de la publicitat. Aquest és el qüestionari:

. Acostuma a fer cas de la publicitat ? SI/NO

. Quins anuncis et criden més l'atenció ? Els que hi ha al carrer/ Els que trobes a la bústia/ Els dels diaris a i revistes/ Els que escolto a la ràdio/ Els que veig a la tele/

.Acostumes a comprar els productes que s'anuncien ? Només alguns/ Cap/ Gairebé tots

.Si haguéssis de comprar un cotxe, una colònia, etc., la publicitat influiria en la teva decisió? Bastant/Gens/Del tot

3. En la següent activitat pretenem diferenciar els anuncis de les altres formes d'informació i classificar-los seguint diferents criteris.

a) Porteu a l'aula diaris i revistes. Busqueu i retalleu els anuncis que hi surten. Es tracta, en primer lloc de diferenciar el que és un anunci del que no ho és. Pel que fa als diaris veurem diferents tipus d'anuncis (anuncis publicitaris, anuncis per paraules, etc. )

A partir d'aquesta primera classificació intentarem arribar a una primera definició de què és i què no és un anunci.

En un segon moment intentem classificar els anuncis seguint aquests criteris:

- Tipus de producte que s'anuncia : automoció, alimentació, etc.

- Característiques de la imatge : dibuix, fotografia, etc.

- Característiques del text: sense text, només amb eslògan, eslògan i text informatiu, etc.

Una vegada feta aquesta classificació podem observar les semblances entre els anuncis que presenten el mateix tipus de productes. En què s'assemblen tots els anuncis de detergents? Podem parlar de gèneres publicitaris?

4. A través d'aquesta pràctica pretenem demostrar que els missatges publicitaris també formen part de la nostra memòria històrica.

Per demostrar-ho podem utilitzar anuncis coneguts sempre que traguem el text.Caldrà endevinar de quin anunci es tracta només observant les imatges.

També podem escoltar la banda sonora de diferents anuncis procedents de la ràdio i de la televisió, i endevinar de quin anunci es tracta.Imaginar i descriure les imatges que podrien correspondre a la banda sonora.

Escoltem diverses bandes sonores d'espots televisius i intentem identificar aquelles bandes que són adaptacions de temes musicals coneguts.

5. Com es fa un anunci ?

Proposem observar aquest anunci i començar a descobrir el procés que s'acostuma a seguir per l'elaboració de qualsevol missatge publicitari.Vegem algunes qüestions.

5.a) Per a què es fan els anuncis?

En principi els anuncis serveixen per promocionar un nou producte o reforçar les vendes d'un producte antic.Els bons anuncis segueixen la fòrmnula AIDA

- Atenció: cridar l'atenció

- Interès: despertar l'interès dels espectadors

- Desig: despertar el desig per tenir el producte

- Adquisició: aconseguir que el consumidor acabi comprant el producte.

Com aplicaríem aquesta fórmula a l'anunci que tenim aquí?

5.b) Com arriba l'anunci ?

Els missatges publicitaris ens arriben per diferents canals: ràdio, premsa, tanques publictàries, espots de televisió.

En quins mitjans hem vist aquests anunci ? Quines diferències es produeixen entre els diferents mitjans?

5.c) Per a qui són els anuncis?

Cada anunci està pensat per a un determinat tipus de públic. L'anunci s'elabora per a uns receptors determinats: Qui poden ser els receptors d'aquest anunci ? Per què arribem a aquesta conclusió?

5.d) Què ens venen els anuncis ?

En principi els anuncis es fan per vendre un producte determinat, però la realitat és que es ven quelcom més. Els anuncis transmeten valors i pautes de conducta.

Intentem descobrir quins són els valors que ens transmet aquest anunci.