D111. Mòdul 2. Instal·lació dual Linux/Windows

Inicialment (i normalment) els ordinadors personals disposen d'un sistema operatiu que gestiona tant el funcionament dels elements més bàsics de l'equip com la interfície d'usuari (gràfica des de fa anys) que facilita les eines necessàries per aprofitar els seus recursos. La instal·lació d'aquest sistema operatiu es fa al final del procés de 'fabricació' de l'equip, quan totes les peces de 'hardware' estan connectades correctament.

Estem acostumats doncs a adquirir els ordinadors personals amb el seu sistema operatiu 'pre-instal·lat' de manera que, només posant-lo en marxa, ja tenim una sèrie de funcionalitats bàsiques a l'abast. Per anar adaptant l'equip a les nostres necessitats, podem anar afegint nou programari ampliant, de manera progressiva, les tasques que l'ordinador personal és capaç de fer.

Si seguim el patró que hem marcat fins ara, per a fer el curs hauríem de comprar un ordinador personal que incorporés el sistema operatiu Linux... Tot i que la possibilitat existeix (i cada cop és més fàcil de trobar equips de sobretaula o fins i tot portàtils, amb linux de fàbrica) anirem per una via molt més econòmica i catalana, aprofitar l'equip que actualment tenim treballant amb el Windows.

	Equips amb instal·lacions DUAL

	Inicialment (i normalment) els ordinadors personals disposen d'un sistema operatiu que gestiona tant el funcionament dels elements més bàsics de l'equip com la interfície d'usuari (gràfica des de fa anys) que facilita les eines necessàries per aprofitar els seus recursos. La instal·lació d'aquest sistema operatiu es fa al final del procés de 'fabricació' de l'equip, quan totes les peces de 'hardware' estan connectades correctament. Estem acostumats doncs a adquirir els ordinadors personals amb el seu sistema operatiu 'pre-instal·lat' de manera que, només posant-lo en marxa, ja tenim una sèrie de funcionalitats bàsiques a l'abast. Per anar adaptant l'equip a les nostres necessitats, podem anar afegint nou programari ampliant, de manera progressiva, les tasques que l'ordinador personal és capaç de fer. Figura 1: Estació 'tradicional' amb un sol sistema operatiu Si seguim el patró que hem marcat fins ara, per a fer el curs hauríem de comprar un ordinador personal que incorporés el sistema operatiu Linux... Tot i que la possibilitat existeix (i cada cop és més fàcil de trobar equips de sobretaula o fins i tot portàtils, amb linux de fàbrica) anirem per una via molt més econòmica i catalana, aprofitar l'equip que actualment tenim treballant amb el Windows. Figura 2: Disc dur de 4 Gb totalment 'ocupat' per un sistema operatiu Windows La idea bàsica és compartir l'espai de disc dur per poder tenir instal·lats els dos sistemes operatius i llavors dotar a l'arrencada de l'equip d'un gestor que permeti l'usuari triar amb quin dels dos vol treballar. Els sistemes operatius Linux actuals ja tenen en compte aquesta possibilitat i en el procés d'instal·lació detecten si l'equip té un altre sistema operatiu en el disc dur.Llavors, demanen a l'usuari quin espai es vol utilitzar per a cadsucun dels dos i de forma automàtica és capaç d'encongir la partició del sistema operatiu Windows sense afectar el seu funcionament i començar a copiar els fitxers del Linux per seguir amb la instal·lació. Figura 3: Disc dur amb l'espai compartit per a fer una instal·lació dual Ha de quedar clar que els sistemes operatius mai poden funcionar de forma simultània; en el moment de posar en marxa l'equip ens farà triar amb quin volem treballar. Gràcies al Linux però, no queden totalment aïllats, doncs és capaç de llegir i escriure fitxers als directoris del Windows (totalment impossible a l'inrevés...), cosa que permet aprofitar moltíssim les prestacions de cadascun d'ells. Per exemple, si iniciem el curs telemàtic des del Windows, on tenim la connexió Internet totalment operativa i el seu corresponent gestor de correu, no ens costarà gens enviar els fitxers dels exercicis realitzats dins el Linux; només caldrà copiar-los dins un directori de l'estructura del Windows (visible des del Linux a /mnt/windows) i recollir-los un cop reiniciat l'equip i amb el Windows en marxa. Un altre exemple... si no hi ha manera d'utilitzar la gravadora de CD-ROM amb el Linux (a vegades pot costar utilitzar perifèrics molt nous no suportats pel kernel original), podem passar les dades a enregistrar a l'espai de disc del Windows i allà, 'rostir' el CD-ROM tranquil·lament. Còpies de seguretat del sistema Només cal repassar a cop d’ull les extensions dels fitxers que podem trobar en una màquina gestionada per un administrador de sistemes per adonar-nos de la gran quantitat d’ells que porten extensions tipus .old, .antic, .original, .backup, .ori… Hom sap que una de les regles d’or de la informàtica llevat del tòpic ‘si funciona no ho toquis’, és la de ‘si has de tocar guarda’n l’orígen’. Sempre ha d’haver la possibilitat d’una marxa enrera de forma fiable i segura per arribar de nou a la situació inicial en cas d’errada en el procediment o fallida del sistema. Si volguéssim fer una generalització de les còpies de seguretat la podríem fer en dos grans tipus: còpies de seguretat dels arxius de sistema i còpies de seguretat dels arxius que contenen dades. En aquest sentit el que potser ens pot interessar és la segona opció, una opció que ens permeti guardar les dades personals emmagatzemades en fitxers que corren per sobre del software de les diferents aplicacions. Així seran vàlids els volcats d’informació a suport CD, DVD, cintes de backup, màquines de la mateixa xarxa local amb unitats compartides… En un sentit més ampli podem optar per una solució global de clonació de la màquina amb eines com GHOST que amb un disc dur com a suport físic o via xarxa poden fer una imatge fidel del nostre ordinador restaurable en qualsevol moment a partir d’aquesta captura i deixar-lo en condicions idèntiques a la inicial. Anem a conèixer una mica més els elements que componen el nostre ordinador personal per a preparar la instal·lació del Linux, seguint el següent apartat.