







|
||||||||||||||||
![]() |
||||||||||||||||
Pràctica |
![]() |
Exercicis
|
||||||||||||||
Crear personatges. Els paràmetres acústics de la veu. El timbre | ||
![]() |
És la qualitat més particular i específica del so. Es pot manipular parcialment a voluntat. Aporta informació sobre la fisiologia del locutor. Alguns autors el defineixen com el color de la paraula. Serveix bàsicament per a la construcció de personatges. La variació del timbre és el sistema més usat per les persones que es dediquen a imitar-ne d'altres. Normalment, el canvi de timbre implica una variació del to i de la intensitat. La manipulació del timbre és fisiològica. Podeu practicar fent diferents veus. En definitiva, utilitzant tots aquests paràmetres acústics de la veu es poden crear sensacions, emocions, personatges, etc. Si se saben aprofitar bé, les produccions radiofòniques o bé audiovisuals tindran una millor qualitat. Els objectius de la pràctica són:
|
|
|
||
![]() |
Desenvolupament de la pràctica | |
|
||
|
||
![]() |
||
|
||
![]() ![]() |
||
|
||
![]() |
||
|
||
|
||
![]() |
||
![]() |
Podeu fer un racó d'Endevina qui és. Amb veus de nens i nenes una mica canviades i provar d'endevinar qui és qui; també podeu proposar, per exemple, que el grup d'alumnes facin, per exemple, de Caputxeta, per llavors endevinar quina Caputxeta és cadascú escoltant els seus enregistraments. Podeu alternar els dos sistemes, la locució forçant timbres diferents o el tractament digital de les veus de cadascú, deduint fins quins llindars es poden reconèixer les veus i a partir de quins són irreconeixibles. |
|
![]() |
||