| |
Vamos
a contar mentiras tralará... |
| |
Permeteu-nos
que us expliquem una breu història semblant a aquella cançó
que cantàvem quan érem petits, i que feia així: ahora
que vamos despa_acio... vamos a contar mentiras tralará... |
| |
|
| |
Us
suggerim que imagineu la situació següent |
| |
Fa
poc temps que sou al centre com a mestres, anys enrere hi havíeu
estat com a alumnes. Us en recordeu, oi? |
| |
Enguany
el centre celebra el seu vint-i-cinquè aniversari i, des de sempre,
des de la seva creació, el conjunt de l'escola fa una sortida al
bosc durant la tardor, sí, sí, aquella que ja d'estudiants
feieu cada vegada que arribava l'època dels bolets i les castanyes.
Ens seguiu, oi?
|
| |
Doncs
bé, continuem, com us estàvem comentant. Enguany, i amb motiu
d'aquesta celebració, tot el claustre ha decidit muntar una exposició
amb les fotografies de la sotida en qüestió, els més
antics al centre diuen que així podran recordar-se de com eren aquelles
persones que ja no formen part de l'actual claustre, i, de passada, remirar
unes fotografies que fa anys que estan arraconades dins un calaix que mai
no obre ningú.
|
| |
Vosaltres,
que sou els mestres nouvinguts, i que voleu fer bona relació amb
els vostres companys de feina, heu proposat encarregar-vos d'ordenar les
imatges i portar-les a posar un marc perquè facin un pam de goig.
Així, doncs, les preneu i cap a casa amb elles. |
| |
Ja
sou a casa i us disposeu a fer un talladet, però... quina desgracia!,
en deixar la tassa s'ha abocat el tallat i heu malmès una fotografia
i de quina manera...
|
| |
Allò
ja no es pot arreglar i vés, busca ara els negatius i... vés
per on, quina mena de bona relació establireu si de bon començament
ja l'heu espifiat. Heu de trobar una solució, però quina?
|
| |
Comenceu
a regirar totes les fotos, busqueu la data apuntada a darrere, la imatge
que heu malmès era de l'any 92, l'any de les Olimpíades, i
just el que vosaltres fèieu vuitè i vàreu anar d'excursió
de final de curs amb la de naturals, sí, sí, aquella mateixa. |
| |
Heu
estat de sort i finalment en trobeu una, és d'una diada de vés
a saber que... però us servirà?... El bosc no es veu enlloc,
i per si això fos poc, sabeu qui hi falta? la de naturals, bé,
ara li dieu Quimeta, precisament havia de faltar ella, haureu d'improvisar
alguna cosa.
|
| |
Us
remireu la fotografia malmesa i, de sobte, trobeu la solució. Fa
poc temps que vàreu anar al bosc amb la família i els vostres
nebots van tirar unes fotos horribles, sí, just aquelles que, fins
i tot, us va saber greu de fer revelar i positivar però ja se sap,
la família...
|
| |
Els
vostres pensaments es tornen confosos: per una banda, teniu la foto del
bosc i, per l'altra, la de tots els mestres, però segueix mancant-hi
la de naturals. |
| |
I
si clonéssiu una imatge d'un altre any...?, però se n'adonaria,
segur. Heu de reconèixer que sempre ha estat molt observadora i aquestes
coses...
|
| |
Ja
està, les fotos del viatge de fi de curs. Era el mateix any, us en
recordeu? L'únic problema és que el viatge vàreu fer-lo
a finals de curs, cap a l'estiu, però, si cal i trobeu la imatge
adequada, això ja ho solucionareu.
Us heu posat a regirar
aquelles fotos que teniu desades i que tants cops heu estat a punt de
llençar i batua l'olla!, n'hi ha una en què surt ella sola,
du maniga curta, però això no serà cap problema.
Ara ja ho teniu tot, passeu,
doncs, a l'acció. Heu de mirar de trobar-hi solució. |
| |
|
| |
Proposta
d'exercici |
| |
|
| |
- Retalleu i aïlleu
les figures del fons, deseu-la en una imatge nova que no tingui fons.
Adjudiqueu-li el nom retall1.xcf.
|
| |
- Difumineu les ombres
que hi ha sota els peus, observeu el gràfic inferior per veure
com podria quedar.
|
| |
|
| |
- Retalleu-la i aïlleu-la
del fons.
|
| |
- Seleccioneu la zona
dels braços, que quedarien tapats si la Quimeta portés
mànigues, i cloneu part de la imatge de la samarreta dins la
selecció.
|
| |
- En acabat això,
seleccioneu tota la samarreta, amb mànigues i tot, i desenfoqueu
una mica el conjunt perquè no es noti la clonació.
|
| |
-
Fixeu-vos en la
imatge inferior.
|
| |
|
| |
- Copieu la selecció i
enganxeu-la dins una imatge nova que no tingui fons.
|
| |
- Reduïu la imatge
a 75 píxels d'amplada, d'aquesta forma, fareu que la imatge de
la Quimeta sigui de la mateixa mida que les altres.
|
| |
- Deseu la imatge per
si després us repenseu i voleu posar-la en un altre lloc dins
la imatge final. Podeu dir-li retall2.xcf.
|
| |
- Recupereu la imatge
que havíeu creat abans, retall1.xcf, copieu
el contingut de l'arxiu retall2.xcf i enganxeu-lo com
a capa nova a dins de retall1.
|
| |
- Desplaceu l'ordre de
les capes, de manera que la que acabeu de crear quedi a darrere.
|
| |
- Desplaceu la imatge
de la Quimeta fins que quedi allà on us sembli. Fixeu-vos que
la imatge original no té cames, i la incidència i la intensitat
de la llum no és la mateixa: heu de buscar, doncs, una ubicació
que faci que la imatge sigui creïble.
|
| |
|
| |
- Quan us sembli adequat tot,
deseu la imatge.
|
| |
- Ara acobleu les capes
i deseu-ne una còpia amb el nom bosc3 i l'extensió
pròpia del programa, d'aquesta forma, tindreu una imatge plana
però tindreu també la imatge segmentada per capes, per
si després us interessa.
|
| |
- Tanqueu la imatge retall1.xcf
sense desar els canvis.
|
| |
- Recupereu ara
la imatge bosc1.jpg
i deseu-la com a bosc1.xcf.
|
| |
- Recupereu aquest arxiu
que acabeu de crear i tanqueu bosc1.jpg.
|
| |
- A través de
correccions d'Eines / Eines de color
/ Brillantor/contrast heu d'aconseguir obtenir una
imatge similar a la inferior.
|
| |
|
| |
- Obriu ara l'arxiu bosc3.xcf,
seleccioneu-ne el contingut, copieu-lo i enganxeu-lo com a capa nova
dins l'arxiu bosc1.xcf.
|
| |
- Acobleu les capes,
ajusteu algunes coses que us puguin semblar incorrectes, i desenfoqueu
un pèl el conjunt.
|
| |
Deseu-ne
una còpia que tingui per nom cognom_m6 i una compressió
JPG. Envieu-la al tutor/a.
|
| |
Aquí
podeu veure un senzill exemple reduït de mides. |
| |
|
| |
Bé,
sembla que, finalment, podreu "salvar la papereta", després
dels anys no creiem que es recordi de com anava vestida ni del lloc que
ocupava a la imatge... o potser sí que ho recordarà? |
