|
||||||||||||
![]() |
||||||||||||
Pràctica MP103. Els recursos dels mitjans III: estratègies d'atracció |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
![]() |
Els mitjans de comunicació tant per la seva diversitat i quantitat d'oferta com pels seus objectius econòmics, competeixen entre ells per tal d'atraure l'atenció dels possibles lectors, oients o espectadors
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Desenvolupament de la pràctica | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
![]() |
Per què escoltem, veiem o adquirim uns determinats mitjans i no uns altres?. Quines raons ens porten a veure majoritàriament una cadena de televisió, comprar un diari determinat o una revista, o escoltar una emissora de ràdio concreta? En part sol ser pels continguts que ens ofereixen, pel tractament que els donen i per la manera com ens els presenten. D'una manera esquemàtica es poden agrupar les estratègies que s'utilitzen per fer més atractiu un producte mediàtic en dos gran blocs: a. Les que conformen l'embolcall audiovisual. b. Les que vénen donades pel tipus de continguts que s'ofereixen i el seu tractament.
a. L'impacte audivisual És indubtabe que moltes vegades una persona es decideix per una o altra revista, emissora o cadena de televisió, pel senzill fet del major o menor grau d'identificació que sent amb l'impacte audiovisual que rep davant del mitjà en qüestió: fotografies més grans o més petites, tipus i grandària de les lletres, format de la revista o del diari, aquella veu d'un determinat locutor o d'una locutora, aquella sintonia que sentim més propera, aquells efectes que fan més amè i distret un determinat programa, aquella rialla i aquell eslògan seductors...
b. Els continguts que es tracten Generalment, en parlar de preferències per determinats productes mediàtics, ja siguin televisius, radiofònics, de la premsa... se sol pensar en motius relacionats amb la utilització de determinades temàtiques i l'enfocament que se'ls dóna. Els continguts més tractats pels mitjans serien, doncs, aquells que presumptament agraden més a a la majoria. Els índex d'audiència solen ser un important punt de referència per canviar programes i modificar horaris i programacions. Segons les estadístiques, els programes més vistos són les retransmissions esportives, els diaris més venuts són els esportius, les revistes amb més tirada són les de xafarderies i del cor, les pàgines més visitades a Internet són les de sexe, i bona part de la programació de moltes televisions és plena de crims sagnants. Podeu comprovar algunes d'aquestes dades a l'Oficina de Justificación de la Información o bé a l'agència Sofres, dins l'apartat Ranking TV. Poca gent, però, admet que els agraden les revistes o els programes del cor, però com podreu comprovar són les més venudes i amb molta diferència sobre la resta. Només algunes persones admeten que els seus programes preferits son els esportius, però segons les estadístiques solen ser els programes més vistos. Hi ha, per tant, motius d'atracció que no s'acostumen a expressar públicament; però la seva presència als mitjans significa que tenen molt atractiu per a l'espectador o l'espectadora: l'esport, els crims, el sexe i les xafarderies.
Per pensar-hi:
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
![]() |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||