Enrera
Temes d'Entorn
Processament de textos avançat

 

 

Escriure a ordinador. Aspectes a tenir en compte

Com fer ús dels espais i els signes de puntuació

A l'obrir el programa de tractament de textos ja es pot començar a escriure, sols cal tenir present les següents consideracions: 

  • La tecla RETORN sols s'ha de prémer per indicar final de paràgraf. El text canvia automàticament de línia quan arriba al marge dret.
  • El signes de puntuació s'han d'escriure units a la paraula que els precedeix, i seguits d'un espai en blanc si no són a final d'un paràgraf. També s'ha d'evitar separar les paraules amb més d'un espai i espais abans o després d'un apòstrof o d'un guionet. S'ha d'evitar expressions com:
    • Per encolumnar, alinear i justificar blocs i paràgrafs de text no s'han d'inserir mai espais en blanc, s'han de fer servir les tabulacions o les taules.

Desplaçament del punt d'inserció

El punt d'inserció, barra que parpelleja, indica el punt on s'aniran situant les lletres que es vagin entrant per teclat. El punt d'inserció es pot situar en qualsevol posició del text fent clic amb el ratolí en el lloc desitjat i també prement una de les següents combinacions de tecles: 

 

 

Tipus de fonts de lletres

Joc de caràctersEls ordinadors treballen sempre amb un sistema binari de codificació de la informació que tradueix les dades de la pantalla a seqüències numèriques. Quan s'enregistra un text, el que realment s'està emmagatzemant en el fitxer és una seqüència de números. Per “desxifrar” el significat d'aquests números cal recórrer a una taula d'equivalències. 

A causa de l'arquitectura binària dels ordinadors actuals, aquesta taula només pot tenir 256 valors possibles. En la primera taula estàndard que es va establir a nivell internacional (representada per les sigles ASCII) hi mancaven alguns dels caràcters necessaris per la llengua catalana, com les majúscules accentuades i l'ela geminada. El PIE va adoptar una variant d'aquesta taula, on s'incorporaven aquests caràcters a costa de sacrificar-ne d'altres no utilitzats en català. Més endavant van anar apareixent altres estàndards ("pàgina 850", HP-Latin...), que complicaven la codificació i decodificació dels textos. 

El Windows utilitza una taula diferent a totes les anteriors, anomenada ANSI. Aquesta taula contempla l'ús de tots els caràcters necessaris pel català. 

A més de les taules estàndard ASCII i ANSI, també hi ha taules especials en les quals els codis es corresponen amb símbols gràfics. En el Windows utilitzen taules de símbols els tipus de lletra Wingdings i Symbol. 

Els caràcters de cada tipus de font es poden consultar des de l'aplicació de Windows Mapa de caràcters 

Aspecte de la lletra

Hi ha dues grans famílies de tipus de lletra atenent al seu aspecte: 

  • Tipus de lletra amb serif: lletres que tenen arrodoniments i prolongacions en els seus extrems que faciliten la connexió visual de les lletres de les paraules.
  • Tipus de lletra de pal: lletres d'aspecte més lleuger i menys clàssic que l'anterior.

Espaiat de la lletra

Segons l'espai que ocupa cada caràcter, els tipus de lletra es poden classificar en: 

  • Tipus de lletra d'espaiatge fix: totes les lletres ocupen la mateixa amplada.
  • Tipus de lletra d'espaiatge proporcional: l'amplada de cada lletra està en funció de la pròpia lletra (la lletra “i” ocupa menys espai que la “m”).

Generació de caràcters

El Windows utilitza quatre tècniques diferents per generar els caràcters en pantalla o en impressora: 

  • Mapa de bits: una lletra és una matriu de punts blancs i negres i que, al canviar la mida, evidencia la matriu.
  • Vectorial: una lletra es defineix per una línia que s'ajusta per un sistema intern de vectors. Al canviar la mida sempre és buit per dintre.
  • True type: cada lletra s'ajusta a la màxima resolució de la pantalla i de la impressora, definint estructures sòlides en el seu interior. És el millor tipus.
  • D'impressora: el document imprès no es correspon plenament amb el de la pantalla, tot i que la impressió és més ràpida.
 

Recomanacions a l'escollir el tipus de lletra

    El Windows ofereix la possibilitat d'utilitzar diferents tipus de lletra, podent canviar-la a gust de l'usuari, però cal tenir en compte les següents recomanacions: 

    • Sempre que sigui possible, heu d'utilitzar lletres del tipus True Type (exemples: Arial, Times New Roman), ofereixen millors resultats en pantalla i a l'imprimir-los.
    • El cos del document s'ha de fer amb lletres del tipus serif (exemple: Times New Roman), faciliten la lectura; els títols es poden fer amb lletres de pal (exemple: Arial).
    • No s'ha de barrejar molts tipus de lletra en un mateix document; per remarcar un text és millor fer servir les diferents mides i estils.
    • Cal evitar escriure paràgrafs sencers en lletra majúscula. 

 

   
 
Amunt