Escriure a ordinador. Aspectes a tenir en compte
Com fer ús dels espais i els signes de puntuació
A l'obrir el programa de tractament de textos ja es pot començar a
escriure, sols cal tenir present les següents consideracions:
- La tecla RETORN sols s'ha de prémer per indicar final de paràgraf.
El text canvia automàticament de línia quan arriba al marge dret.
- El signes de puntuació s'han d'escriure units a la paraula que els
precedeix, i seguits d'un espai en blanc si no són a final d'un paràgraf.
També s'ha d'evitar separar les paraules amb més d'un espai i espais
abans o després d'un apòstrof o d'un guionet. S'ha d'evitar expressions
com:
- Per encolumnar, alinear i justificar blocs i paràgrafs de text no
s'han d'inserir mai espais en blanc, s'han de fer servir les tabulacions
o les taules.
Desplaçament del punt d'inserció
El
punt d'inserció, barra que parpelleja, indica el punt on s'aniran situant
les lletres que es vagin entrant per teclat. El punt d'inserció es pot
situar en qualsevol posició del text fent clic amb el ratolí en el lloc
desitjat i també prement una de les següents combinacions de tecles:
Tipus de fonts de lletres
Joc de caràctersEls ordinadors treballen sempre amb un sistema binari
de codificació de la informació que tradueix les dades de la pantalla
a seqüències numèriques. Quan s'enregistra un text, el que realment
s'està emmagatzemant en el fitxer és una seqüència de números. Per “desxifrar”
el significat d'aquests números cal recórrer a una taula d'equivalències.
A causa de l'arquitectura binària dels ordinadors actuals, aquesta
taula només pot tenir 256 valors possibles. En la primera taula estàndard
que es va establir a nivell internacional (representada per les sigles
ASCII) hi mancaven alguns dels caràcters necessaris per la llengua catalana,
com les majúscules accentuades i l'ela geminada. El PIE va adoptar una
variant d'aquesta taula, on s'incorporaven aquests caràcters a costa
de sacrificar-ne d'altres no utilitzats en català. Més endavant van
anar apareixent altres estàndards ("pàgina 850", HP-Latin...),
que complicaven la codificació i decodificació dels textos.
El Windows utilitza una taula diferent a totes les anteriors, anomenada
ANSI. Aquesta taula contempla l'ús de tots els caràcters necessaris
pel català.
A més de les taules estàndard ASCII i ANSI, també hi ha taules especials
en les quals els codis es corresponen amb símbols gràfics. En el Windows
utilitzen taules de símbols els tipus de lletra Wingdings i Symbol.
Els caràcters de cada tipus de font es poden consultar des de l'aplicació
de Windows Mapa de caràcters .
Aspecte de la lletra
Hi ha dues grans famílies de tipus de lletra atenent al seu aspecte:
- Tipus de lletra amb serif: lletres que tenen arrodoniments i prolongacions
en els seus extrems que faciliten la connexió visual de les lletres
de les paraules.
- Tipus de lletra de pal: lletres d'aspecte més lleuger i menys clàssic
que l'anterior.
Espaiat de la lletra
Segons l'espai que ocupa cada caràcter, els tipus de lletra es poden
classificar en:
- Tipus de lletra d'espaiatge fix: totes les lletres ocupen la mateixa
amplada.
- Tipus de lletra d'espaiatge proporcional: l'amplada de cada lletra
està en funció de la pròpia lletra (la lletra “i” ocupa menys espai
que la “m”).
Generació de caràcters
El Windows utilitza quatre tècniques diferents per generar els caràcters
en pantalla o en impressora:
- Mapa de bits: una lletra és una matriu de punts blancs i negres
i que, al canviar la mida, evidencia la matriu.
- Vectorial: una lletra es defineix per una línia que s'ajusta per
un sistema intern de vectors. Al canviar la mida sempre és buit per
dintre.
- True type: cada lletra s'ajusta a la màxima resolució de la pantalla
i de la impressora, definint estructures sòlides en el seu
interior. És el millor tipus.
- D'impressora: el document imprès no es correspon plenament amb el
de la pantalla, tot i que la impressió és més ràpida.
Recomanacions a l'escollir el tipus de lletra
|