Lo Ter i lo Freser una aspra serra

tingueren per bressol,

bessons que vegé nàixer de la terra

la llum del mateix sol.

-Si vinguesses amb mi, com jugaríem-

digué lo riu Freser a son germà-

amb les pedres i flors que trobaríem

tot rossolant del Pirineu al pla.i a mi em plauen més que els plans.-

-Si anem plegats, no en trobarem pas gaires

-respon l'altre dels rius-;

anem cada u per ell, com nois rodaires

que van a cercar nius.-

I afegeix, refiat de sa llestesa,

lo Freser: -Qui a Ripoll arribe abans

pendrà a l'altre lo nom i la riquesa;