FITXA TÈCNICA:

Sèrie: El cor de la ciutat
Escena: Diàleg entre en Peris i la Teresa
Durada: 2' 21''
Data d'emissió: 26-05-2004

CONTEXT:

La Teresa acaba de perdre el seu marit Alfons, a qui ella mateixa ha ajudat a morir, atenent una petició seva. Ara, però, tot i que l'Alfons es trobava en una fase terminal d'una greu malaltia, la Teresa s'ha d'encarar amb la justícia i fer front a una possible condemna. Així, doncs, la Teresa no solament viu un moment amarg per la mort de la persona que més estima, sinó que passa la pena amb la incertesa del que passarà amb ella.

Per altra banda, en Peris també passa per un tràngol emocional semblant per la pèrdua de la seva filla, que ha mort en un accident de trànsit. Per tant, el diàleg entre tots dos sintonitza en els mateixos sentiments i s'expressen al voltant d'una pena profunda. La Teresa, serenament, i en Peris, simpatitzant amb els records que li evoquen els objectes que un dia van ser de la seva filla.

TEMES DEL DIÀLEG QUE APAREIX EN AQUEST FRAGMENT:

1. Relació entre els objectes que van pertànyer a persones estimades i els records que desperten.

2. La possibilitat de viure els records des de la intimitat, independentment dels objectes que els evoquen.

3. Afrontar amb serenor les crítiques que es reben davant de l'eutanàsia assistida (Peris: "No facis cas del que diu la gent")

4. Rebuig per part dels familiars propis de la persona que ha rebut l'eutanàsia (Teresa: "El seu fill... s'ho va endur tot.")

5. Com apareix i es manté la nostàlgia per la persona perduda (Teresa: "En la nit el somio...")

6. La pena i la duresa de l'absència i la soledat (Teresa: "No em pensava pas que fos tan dur... El trobo tan a faltar...")

ELS PLANS:

Els plans utilitzats tenen a veure amb l'aproximació a l'interior de la persona que parla i amb el nivell d'intimitat de les coses que explica.

1. Pla de conjunt: el diàleg entre els dos personatges és banal i les indicacions són merament informatives.

2. Pla mitjà: l'atenció de l'espectador se centra en aspectes que ja coneix i que els pot relacionar amb els possibles sentiments d'una situació imaginable.

3. Pla mitjà curt: nivell d'introspecció alt per part del personatge que té la paraula. Sentiments íntims.

COMPOSICIÓ DELS PLANS D'AQUEST FRAGMENT:

1. Personatges drets en un pla de conjunt.

2. Personatges asseguts i recolzats a la taula, en posició d'angle recte l'un respecte de l'altre:

• La Teresa sempre apareix sola en pla frontal.
• En Peris sempre apareix en pla de tres quarts, on es veu parcialment la Teresa.

3. Personatges en la posició anterior amb proximitat física de les mans, explícita o intuïda.

4. Mirades sostingudes.

EL PAPER DE LA MÚSICA:

1. Seqüències sense música: situació informativa.

2. Seqüències amb música de piano, en solo: primer nivell d'atansament als sentiments del personatge.

3. Seqüències amb dos instruments: piano i violoncel; segon nivell d'aprofundiment a aquests sentiments.

TRANSCRIPCIÓ DEL DIÀLEG:

Teresa: Seu... (1)
Peris: Gràcies, si estaves enfeinada, no et vull entretenir.
T: No, estava traient una mica la pols. (2) M'ajuda a no pensar.
P: (3) Teresa, no facis cas del que diu la gent.
T: No me'ls escolto gaire, no et pensis...
....
T: La vam mirar junts!
P: La pel•lícula?
T: Sí... Em sembla que és l'última pel•lícula que vam mirar junts. Jo em devia adormir, com sempre.
P: Escolta, si vols, un cop l'haguem vist, te la torno i te la pots quedar. No crec que a la Cecília li importi.
T: No, no cal. No necessito objectes per recordar-lo. L'altre dia va venir el seu fill i s'ho va endur tot... No em queda res d'ell, però sempre el tinc al cap. (4) Encara el veig aquí assegut llegint (5) o ensenyant a ballar al Narcís... I de nit somio. Somio que anem passejant i ell m'agafa del braç i jo li explico coses dels nanos. I em renya, perquè diu que me'n preocupo massa. És com si encara hi fos.
P: (6) Sí, mai se'n van del tot. Nosaltres ahir encara vam llençar algunes coses de la Laura. (7) Van sortir uns patins... (8) Me'n recordo del dia que els va estrenar, com si fos avui... Es fotia de lloros cada dos per tres. Però en comptes de plorar es feia un tip de riure. La Laura era així...
T: No em pensava que fos tan dur. Davant de la Montse i els nanos faig com si res (9), però... el trobo tant a faltar... Alfons!... Ai, Senyor, Alfons! (10)

ACTIVITAT 1

Identifica els canvis sintàctics que apareixen indicats amb números en el text del diàleg i digues si es justifiquen pel contingut o la progressió emocional que s'hi expressa.

1. Pla de conjunt.
2. Comença el pla mitjà de la Teresa, plantejat frontalment.
3. En Peris apareix per primer cop en 3/4.
4. Entra el so del piano i, tot i que parla la Teresa, la cara que apareix és la d'en Peris.
5. Torna a correlacionar la veu amb la imatge del personatge que parla (Teresa).
6. Comencen els plans mitjà-curt d'en Peris.
7. Comencen els plans mitjà-curt de la Teresa. Apareix la cara de la Teresa, que està escoltant, i per tant, no es correlaciona amb qui té la paraula.
8. Retorna a en Peris, que manté la paraula.
9. S'afegeix la música del violoncel a la del piano.
10. Mirada sostinguda entre els dos personatges.

ACTIVITAT 2

Parlem-ne:

- Com qualificaries el tractament dels temes que s'assenyalen més amunt?
- Creus que se simplifiquen? S'arriba a expressar l'emoció amb naturalitat?
- Els elements col•loquials que hi apareixen (sospirs, exclamacions, silencis, allargaments vocàlics, mots genèrics com fotia o altres expressions) ajuden a donar credibilitat, o els trobes exagerats?
- Els temes que apareixen a les telesèries, com ara l'eutanàsia o el dels sentiments de nostàlgia de la persona que perd algú estimat, trobes que fan plantejar reflexions a la societat que si no s'introduïssin així, probablement no s'encetarien en àmbit popular?