| ||||||
![]() |
||||||
Pràctica DP7. D’allò que hi ha... la programació ideal. | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Desenvolupament de la pràctica | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
La televisió, mitjà dominant.
Sens dubte el mitjà que utilitzem més és la televisió. Les últimes dades, segons Sofres (empresa que es dedica a fer un seguiment de l’audiència de les televisions), indiquen que es veuen de mitja més de tres hores diàries de televisió. Hi ha moltes opinions i controvèrsies per explicar aquest fenomen. Una de les explicacions de la seva popularitat rau en la seva facilitat d’ús, la gran varietat de programes que podem trobar i l’impacte del seu llenguatge audiovisual. Això ha fet que sigui present a pràcticament totes les llars i que sigui el mitjà dominant quant a ús i seguiment. Per tant, moltes de les informacions que rebem ens arriben predominantment a través d’aquest mitjà. La
programació a la televisió. Si procurem veure la programació com un tot global, ens adonem que és un dels elements clau que tenen les diferents televisions per tal d’aconseguir captar el màxim d’audiència durant el major nombre de temps possible. Hi ha diferents factors que fan d’una programació un producte de més o menys èxit. El principal és el de continuïtat: disposar els programes dins de la graella de programació de manera que a l’audiència li resulti fàcil, agradable i còmode continuar connectada a la mateixa cadena. El
concepte de programació. Podem considerar
com a programació els diferents programes o espais que emet una cadena
de televisió en determinades franges horàries. Obrint un diari per les
pàgines de la programació televisiva podem veure, analitzar i comparar
els diferents programes que s’emeten en les diferents franges horàries. Aquestes franges
estan pensades segons el tipus i la
quantitat de públic que pot veure la televisió. Un element que
podem observar és que les cadenes fan programes similars a les mateixes
hores. Mirem per exemple la situació dels informatius de les diferents
cadenes. Tots estan col·locats a les mateixes hores aproximadament. Els programadors
de les cadenes treballen en base a estudis d’audiència que es fan diàriament
i d’altres que es realitzen esporàdicament. Es mesura per una banda
la quantitat, l’edat, el sexe, l’estatus socioeconòmic
de les persones que miren la televisió i per altra la quantitat
d’espectadors que veu cada programa, tenint en compte les característiques
anteriors. Aquests estudis
no només serveixen per eliminar
o canviar d’horari els programes, sinó també per situar els diferents
tipus d’anuncis publicitaris en diferents horaris per tal augmentar
la seva efectivitat. L’adreça web
de Sofres ens ofereix informació puntual del nivell d’audiència
dels diferents programes. Consulteu-la: |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
![]() |
Comentats, doncs, el sentit i els objectius que guien les programacions de televisió (aplicables també a bona part de la resta de mitjans), anem a provar de fer-ne una a partir dels diferents programes que emeten les cadenes de televisió que veiem habitualment. Serà una programació d’un dia resultat de la barreja de programes, de diferents cadenes, emesos al llarg d’una setmana. L’objectiu seria captar el màxim d’audiència la franja horària més llarga possible del dia. Això mateix ho podríem fer amb la programació setmanal o de temporada.
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
![]() |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||