Pertinença: lligams econòmics i ideològics.

A través dels diferents canals, tenim a l’abast, doncs, gran quantitat de mitjans. Cada un d’ells amb unes característiques concretes que fan referència a diferents aspectes:

• Respecte als continguts que tracten: temàtics (Ex. Una revista dedicada al tennis taula)  i generalistes (Ex. La revista “El Temps”).
• Respecte a l’àmbit que cobreixen: poden anar des dels estrictament locals (una emissora municipal), als mundials (la BBC Internacional)
• Respecte a l’audiència a la qual s’adrecen: les televisions generalistes (emeten programes per a qualsevol tipus de públic i gust: Ex. “TELE5”), o bé altres de caire més temàtic (només ofereixen un determinat tipus de música per a un públic molt concret: Ex. “Disney Channel”)

Existeixen també dins de cada mitjà altres condicionants relacionats amb qüestions ideològiques i econòmiques. La majoria tenen com a última finalitat obtenir guanys econòmics o bé difondre determinades visions de la realitat, d’acord amb certs col·lectius socials o polítics.

La complexitat i la gran despesa econòmica que suposa crear i mantenir un mitjà, fan que això no sigui possible, si no hi ha al darrera un grup econòmic potent, privat o públic, que el sustenti. Molts d’aquests grups que tenen interessos amb diferents mitjans de comunicació, en tenen també amb altres tipus d’activitats econòmiques. Alguns d’aquests grups són: Prisa, Telefónica, Correo, Zeta, Godó...

Amb l’ajuda del formador, consulteu a Internet els diferents webs d’aquests grups a través d’un cercador, per tal de veure els diferents tipus d’activitats a què es dediquen cada un d’ells.  

Prisa: http://www.prisa.es
Telefónica: http://www.telefonica.es/
Correo: http://www.grupocorreo.es
Zeta: http://www.grupozeta.es/
Godó: http://www.grupogodo.net

Si tenim present que també hi ha entitats públiques --governs, diputacions i ajuntaments-- que posseeixen una gran quantitat de mitjans de comunicació, fixeu-vos bé en les dades que es mostren en aquesta taula sobre els principals grups de l’estat, o almenys dels que tenen mitjans amb més audiència. Reflexioneu després sobre les qüestions que es proposen a continuació.

Qüestions per respondre:

• Mitjans que aparentment no tenen cap relació, pertanyen a un mateix grup. Creieu que, malgrat tot, continuen sense mantenir cap tipus de relació? De quina classe?
• Des del punt de vista de la propietat i del control, els mitjans estan molt repartits, o bé concentrats en pocs grups? De quina manera creieu que els afecta? Creieu que això influencia els continguts i el seu tractament?
• Un mateix grup té diferents tipus de mitjans. Quin tipus de beneficis en pot treure?
• Existeixen mitjans que pertanyen a més d'un grup? A què creieu que es deu aquesta circumstància?
• Penseu en un mitjà conegut d'àmbit local. Qui el sustenta: una entitat pública, un grup financer, un col·lectiu, pertany a més d'un col·lectiu...?