Enrera
Bloc DPrimària
Formació en MAV en centres educatius
Imprimir
Pràctica DP109.  Televisió i estats d'opinió I: El punt de vista individual.
   

És possible que hagueu sentit o vist informacions de tot tipus sobre la possible influència de la televisió en els nens i adults. Ho hi ha, però, una postura comuna en aquest aspecte. Podem veure opinions que van des de pensar que la televisió pot arribar a marcar considerablement la conducta dels individus, fins a d'altres que creuen que la seva influència és nul·la.

La qüestió no és simple. A l'hora d'analitzar la possible influència del mitjà televisiu en cada un dels seus espectadors, s'han de tenir en compte diferents factors: el nivell sociocultural, l'estat d'ànim del moment, la manera de veure-la (no tots els espectadors veiem la televisió de la mateixa manera: no és el mateix utilitzar-la d'acompanyament que prestar-li tota l'atenció possible, ni veure-la sols o en companyia...), el fet de veure-la assíduament o esporàdicament.... També és molt important el concepte que l'espectador té sobre el canal o els presentadors o personatges que protagonitzen els programes que veu. No és el mateix escoltar un presentador que cau bé i en el qual es confia, que un altre que es detesta: allò que es vegi o es digui no es valorarà de la mateixa manera.

Quan els espectadors són els infants i joves es tendeix a considerar-los més vulnerables davant de l'impacte i la força seductora del llenguatge televisiu. Aquesta qüestió també és força controvertida i complexa. Fins a quin punt aquesta suposada influència és o no és determinant de certes conductes i maneres d'interpretar la realitat de molts i moltes joves i infants? Què es pot fer per deixar de ser passius i afrontar la qüestió amb una certa coherència i efectivitat? El major o menor grau d'influència d'aquest mitjà dependrà d'altres variables com: la importància que donen els pares a la televisió, l'ambient familiar i d'iguals fora de casa, certs hàbits a l'hora de veure la televisió (veure-la sols o bé acompanyats, si es fan comentaris sobre les imatges i els missatges, si s'utilitza com a cangur o com a premi o càstig...), i també de certs hàbits en la vida quotidina de cada jove o nen: l'existència o no de vida social i d'alternatives d'oci al mitjà televisiu.

   
Desenvolupament de la pràctica
   
Pràctica
  • És la televisió culpable de l'alt grau d'incomunicació que es viu en moltes famílies i de l'aïllament de moltes persones (infants, joves i grans).
  • És la televisió culpable de les moltes conductes violentes que els propis mitjans ens fan saber dia a dia?
  • És la televisió culpable de determinades modes i valors socials com ara el consumisme, el culte al propi cos, al plaer...?

Tots i totes tenim una opinió més o menys formada que parteix de l'experiència i història personal pròpies sobre aquest tema . Aquesta opinió és molt aprofitable per posar-la en comú i contrastar-la amb la dels altres membres.

Abans, però de realitzar un petit debat sobre què penseu de la influència de la televisió (i dels altres mitjans també) en les persones, us convidem a llegir aquests documents:

Relació infància i televisió Aquest document parla de la influència d'aquest mitjà des d'una perspectiva força crítica. Qüestiona moltes idees que la majoria donem per certes i inapel·lables al respecte.

Infància, Violència i Televisió. Usos televisius i percepció infantil de la violència a la televisió Aquest document és un informe que el Consell Audiovisual de Catalunya ha fet per tal d'analitzar la influència de la televisió pel que fa a la violència.

La Televisió i la Infància Victòria Camps ens planteja interessants interrogants pel que fa a responsabilitats, referent al paper que aquest mitjà ha de desenvolupar en les vides dels infants.

Per encetar el diàleg podeu utilitzar algunes d'aquestes reflexions o preguntes:

  • És més impactant la influència que rebem dels mitjans, que la que es pugui derivar de la nostra relació amb les persones i grups que tenim al nostre voltant?
  • Quan no estem d'acord o no ens creiem allò que ens diu un mitjà, el seu grau d'influència és major o menor?
  • Quines experiències són més potents: aquelles de què som protagonistes o bé aquelles que ens arriben pels mitjans?
  • Considereu que algunes vegades allò que heu vist o escoltat per la televisió us ha fet canviar o matisar una opinió pròpia?
  • Si rebem punts de vista contradictoris sobre un mateix fet, què ens pot portar a creure l'un més que l'altre?
  • Canviaria la nostra conducta sense la presència dels mitjans?
 
Amunt