|
||||||
![]() |
||||||
Pràctica DP102. Els recursos
dels mitjans II: la publicitat. |
|||||||||||||||||||||
Desenvolupament de la pràctica | |||||||||||||||||||||
![]() |
El preu de venda al públic d'un diari o d'una revista no pot cobrir totes les despeses de l'edició. Quan escoltem la ràdio o veiem bona part de les cadenes de televisió generalistes, ho solem fer sense abonar-los cap quantitat de diners. Els diners necessaris per al seu funcionament surten majoritàriament de les quotes publicitàries que paguen les marques o les institucions perquè apareguin els seus anuncis als diferents mitjans. Aquesta és la font d'ingressos més important amb diferència: la publicitat. Amb els diners de la publicitat han d'assumir la major part de les seves despeses. Això és determinant per a la seva subsistència i ens porta a pensar que han de tenir molt en compte el món publicitari a l'hora de bastir la seva programació. Així podem entendre que molts mitjans dediquin tant de temps i tants d'espais a la publicitat, tot i saltar-se una regulació específica al respecte que moltes vegades ignoren. És possible que això no repercuteixi només en les qüestions esmentades, sinó que vagi més enllà. La desmesurada dependència econòmica del món publicitari condiciona enormement els continguts i programacions de les cadenes, revistes i mitjans en general, fonamentalment en dos sentits: haver de tenir en compte els tipus d'informacions que es publiquen sobre els diferents anunciants que els suporten econòmicament, i haver de donar determinades prioritats als fets o esdeveniments que es tracten aparentment deslligats de la publicitat, que puguin ajudar a les marques. Podem observar per exemple, en alguns programes que els mateixos presentadors o conductors fan publicitat sobre productes concrets parlant dels seus avantatges i promocionant la seva adquisició, posant-se ells mateixos com a exemple de consumidors. Entre altres tenim, a tall d'exemple, programes com Dia a dia de Maria Teresa Campos . Un altre fenomen publicitari a tenir present és l'autopublicitat
que se sol fer un mateix grup empresarial que controla diferents mitjans.
Conglomerats privats com, per exemple, Prisa i Sogecable
propietaris de "El País", "Canal +"
i "Canal Satélite Digital" i altres empreses,
fan publicitat creuada dels seus productes. Als diferents mitjans sovint
hi surten informacions positives sobre els altres mitjans del mateix grup.
|
||||||||||||||||||||
![]() |
Taula adjunta sobre
les despeses d'alguns grans
Des d'un punt de vista econòmic, la relació entre la publicitat
i els mitjans sembla ser molt clara. La publicitat suporta econòmicament
les despeses dels mitjans.
|
||||||||||||||||||||
![]() |
|||||||||||||||||||||