Els fitxers de so els podeu classificar en dos grups: els fitxers codificats i els no codificats. A grans trets podríem dir que els no codificats són fitxers de "música" reproduïbles per qualsevol lector de CD d'àudio, mentre que els codificats només els podreu reproduir en un ordinador multimèdia o un reproductor DVD capaç d'interpretar els algoritmes de codificació que s'han emprat.

Fitxers d'ona (no codificats)

Es poden reproduir amb qualsevol programa i amb qualsevol reproductor comercial de CD. Ocupen molt d'espai i la seva mida depèn del format d'àudio escollit. En qualitat de CD (format de 16 bits, 44.100 Hz i estèreo), 60 segons ocupen 10 Mb; en qualitats inferiors (format de
8 bits, 22.050 Hz i mono), 60 segons ocupen 1,26 Mb. Aquests formats són equivalents entre ells, fins al punt que si canvieu l'extensió d'un per l'extensió de l'altre, els fitxers es reprodueixen correctament.

WAV: format estàndard del Windows; podeu enregistrar sons en aquest format amb l'enregistrador de sons i amb l'Audacity.

AIF: format estàndard de l'Apple; podeu enregistrar sons en aquest format amb l'Audacity.

AU: format estàndard del Sun; podeu enregistrar sons en aquest format amb l'Audacity.

Fitxers codificats

MID: és l'extensió que correspon als fitxers codificats amb l'estàndard MIDI (Music Instrument Digital Interface) que es pot traduir per "dispositiu digital per a instruments musicals". Aquest tipus de fitxer conté dades sobre les notes, la durada i l'instrument que ha d'interpretar la música (com una partitura digital). Aquesta manera de guardar les dades fa que els fitxers MIDI siguin molt petits.
La majoria de programes són capaços d'interpretar fitxers MIDI, per això necessiten un sintetitzador que pot ser intern (inclòs a la targeta de so) o extern, un instrument multitímbric connectat al PC mitjançant el port sèrie o el port específic de la targeta de so (MIDI/joystick).
Per crear fitxers MIDI necessiteu programari específic; als centres disposeu del Music Time.

MP3: aquesta extensió correspon als fitxers codificats usant l'algoritme MPEG Audio Layer-III. El que fa bàsicament aquest algoritme és eliminar les freqüències inaudibles per a l'oïda humana. S'utilitza un model psicoacústic que permet saber quines bandes són més importants, quines podeu atenuar i quines eliminar directament. També es filtraran totes aquelles freqüències superiors als 16 kHz, perquè l'oïda humana, encara que percebi aquests senyals, els considera massa dèbils. Són les denominades bandes sordes. D'aquesta manera, s'aconsegueixen fitxers molt més petits que els fitxers d'ones (fins a una relació d'1 a 10) i amb una qualitat raonable. Podeu reproduïr aquest tipus de fitxer amb la majoria de programes, però per crear-los necessiteu programes específics capaços de convertir fitxers d'ones en mp3. L'Audacity és una bona opció.

WMA: aquest tipus de fitxer correspon als fitxers codificats amb el programa Windows Media Encoder; es poden reproduir en la majoria de reproductors i directament des d'Internet. Es poden aconseguir fitxers petits i de qualitat raonable.

RM (RA o RAM): aquestes extensions corresponen al Real One Player. Els fitxers estan codificats usant el programa Helix Producer en les versions Basic o Pro. Bàsicament es plantegen com a fitxers distribuïbles des d'Internet, ja sigui per streaming (reproducció en temps real) o baixant-los i reproduint-los en local.

1. Obriu el fitxer a179_1.rtf.
2. Ompliu-lo seguint el model. Als apartats Comprimit i Web només cal posar sí o no.
   
   
3. Deseu-lo a la carpeta del curs amb el nom a179_2.rtf i imprimiu-lo.