En l'organització d'activitats en què
intervé el treball amb sons s'utilitza, sovint, la música:
- Com a llenguatge en si mateix: com a música. Per exemple: crear (o
triar) una música que defineixi un estat d'ànim. Aquest apartat és
un dels que treballa l'especialista de música del centre.
- Com a complement del llenguatge visual. Associant una música a una
imatge podeu contextualitzar-la o donar-li una càrrega (emotiva, religiosa,
política...) que la imatge, per si mateixa, no té. Per exemple: una
imatge d'uns treballadors en una fàbrica amb una música de caire sindicalista
de fons.
- Com a complement del llenguatge verbal, tant per reforçar aspectes
que s'expliquen verbalment com per crear sensacions i estats d'ànim
que complementen el llenguatge verbal. Per exemple: una locució de tipus
intimista en primeríssim pla amb una música de fons de piano o violí.
- Com a integrant d'un missatge audiovisual complet. Si incorporeu els
tres llenguatges (verbal, musical i visual) en un mateix missatge, podeu
arribar a un nivell de comunicació molt gran. Per exemple: qualsevol
seqüència de qualsevol pel·lícula on la música tingui un paper
important.
No totes les músiques són aptes per formar part de missatges amb llenguatge
verbal o visual, de la mateixa manera que no totes les imatges ni totes
les locucions són aptes per acompanyar una determinada música. Cal atendre
a criteris relacionats amb el tema, amb la intensitat de la veu, amb
el to, amb el ritme de la locució o de la seqüència... per formar un missatge
audiovisual coherent.
|
